Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AGrebennikova

Alexandra Grebennikova

Escriptora

 

 

‘Imitatio scacci’

‘Imitatio scacci’




Tot va començar un matí quan vam quedar amb la Cecília per anar al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany. Com que vaig arribar d’hora, vaig aprofitar per passar per la biblioteca comunal i buscar-hi alguna cosa per recomanar als alumnes. Tota activitat que comença amb l’excusa de la feina tendeix a desviar-se pels camins de plaers imprevistos. De seguida hi vaig veure un llibre que em va recordar els temps passats i les il·lusions oblidades. Era l’edició espanyola de Cómo la vida imita al ajedrez (2007), de Gari Kasparov.
L’any 1980, quan Kasparov es va convertir en gran mestre, jo tenia 6 anys i no anava al col·legi. Era l’estranyíssim cas que començaria l’escolarització a l’etapa obligatòria, saltant-me la maternal, i les meves millors amigues eren les veïnes. És cert que també coneixia altres nens i nenes. Tenia amigues al poble on passava llargues temporades amb l’àvia. Ara bé, la part més gran del meu temps l’emprava a parlar amb les velletes que vivien en cases sense llum amb les parets plenes d’icones fosques i, per acomiadar-se, cada cop deien que amb tota seguretat moririen aviat i ja no ens tornaríem a veure.
Per fortuna, els pressentiments d’aquelles senyores no valien res, i l’experiència traumàtica de les promeses de mort imminent va tenir una conclusió més aviat còmica. Totes van viure vides prou llargues per acompanyar-me a la meva adolescència i fins que no es va vendre la casa del poble. Després, ja no hi vaig tornar fins trenta anys més tard: per tant, finalment vaig perdre la pista a la meva colla de pessimistes vocacionals d’avançada edat. Tal vegada encara gaudeixen una salut excel·lent i ja han celebrat els cent anys. A la ciutat, però, el meu cercle de coneguts es limitava a fills dels amics dels meus pares. De fet, encara mantinc una relació cordial amb ells, però aleshores ens vèiem un parell de cops al mes com a màxim. Amb les que em veia cada dia era amb la Natàlia i la Tatiana, les veïnes, que sempre em venien a buscar un cop arribaven del col·le. Eren germanes, una mica més grans que jo, aficionades a tots els esports i carregades de medalles. Entre si, es barallaven. A mi, que en aquella època era filla única i una autèntica rateta de la biblioteca familiar, m’estimaven i em cuidaven.
Elles em van explicar els triomfs de Gari Kasparov: com a gran mestre, l’any 1980, i l’any 1985, quan es va convertir en el campió del món d’escacs més jove de la història. Recordo grans discussions sobre qui era millor, Karpov o Kasparov. Ara soc més de Kasparov, i t’asseguro que la lectura del seu llibre val la pena. Entre els punts que m’agraden especialment destacaria la definició de crisi com un període en què és impossible trobar respostes a les preguntes que t’has posat, i els consells sobre les formes de treure avantatges estratègics de qualsevol situació.  

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic