A Immigració, tot el temps del món

Per ser justos, el titular d’avui hauria de ser Tot el temps del món al servei d’Immigració, però les exigències de l’espai del titular no ho permetien. I és que hi ha serveis i llocs als quals, com diu la dita, saps quan hi entres, però no quan en surts. O, millor, canviant una mica la saviesa popular, saps quan hi entres i en surts quan no et queda més remei, perquè has d’anar a treballar, per exemple, després de fer dues hores de cua, sense haver aconseguit el que t’havies proposat. Heus aquí l’experiència viscuda fa pocs dies i que suposo que viuen dia a dia qui s’espera i qui atén. Una situació especialment surrealista, sí. A més, hi vas a recollir la targeta de resident. Per què? Doncs perquè la cua és diferent de la que fa qui hi és per altres tràmits. Una cua diferent, un espai diferent que es veu desbordat per la quantitat d’immigrants que anem a recollir el document. Surrealista perquè el que hauria de ser una cua ràpida es converteix en una espera lenta i llarga, però no us penseu pas que es fa avorrida, ah, no, això no. És una espera en què veus com hi ha desercions i noves incorporacions, i, és clar, algun malentès per qüestió de la tanda. I la tanda no té pèrdua, ah, no. Com és? Doncs senzillament perquè per la recollida de la targeta no donen números, sinó que hi ha una persona que et diu darrere de qui vas amb una amabilitat exquisida, això sí, i amb un tremp a prova de bombes perquè quan comencen els defalliments dels que s’esperen és quan la situació se li complica, i molt. Us imagineu haver de recordar un centenar de rostres i qui va darrere de qui? Ella, però, no demostra perdre la calma, indaga i soluciona.