Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Eva Arasa

Eva Arasa

Periodista

 

 

Importa la veritat?




Alguns de vosaltres segurament ho recordareu: el Diccionari Oxford va triar post-truth (postveritat, en català) com a paraula de l’any 2016. El seu ús havia augmentat, deien, un 2.000% respecte a l’any anterior, a causa, principalment, de les campanyes del Brexit i de Donald Trump, durant les quals van proliferar discursos demagògics basats en mitges veritats. “Trump és el màxim exponent de la postveritat política, basada en afirmacions que semblen certes (feel true), però que no tenen cap base en la realitat”, explicava The Economist en un article titulat Art of the lie i recollia posteriorment el diari català VilaWeb. L’article de The Economist arrencava amb una provocació a mode de subtítol-destacat: “Els polítics sempre han mentit. Importa si ignoren la veritat completament?”

Ah, la veritat que els més romàntics entenem com a ideal preciós, acceptant això sí, com no pot ser d’altra manera en ple segle XXI i en un món interconnectat, que és més polièdrica del que podríem haver intuït en els ensenyaments de Plató. Doncs resulta que la veritat s’ha volgut convertir en un concepte líquid, difús –i m’estalvio el subjecte de la frase deliberadament, però vull remarcar que el procés no és innocent ni involuntari. Post-veritat, que és un terme que va utilitzar per primera vegada el dramaturg Steve Tesich en un article a The Nation, és més que un eufemisme per referir-se a la mentida: postveritat són les mentides que algú desitja creure’s fins al punt d’avantposar aquest desig als fets. 

Però també és eufemisme: un eufemisme de la Novaparla. L’escriptor George Orwell intuïa que cap al 2050 aquest llenguatge buit i imprecís hauria substituït definitivament la Vellaparla, és a dir, la llengua en la seva manifestació més completa, amb els matisos i les subtileses que ens permeten expressar idees complexes. Orwell imaginava el que ja estava passant en el seu entorn portat a l’extrem: frases pomposes i paraules mancades de contingut que acabarien modelant la manera de veure i entendre el món. Perquè la reducció del lèxic implica una simplificació del pensament i, al seu torn, un enteniment més simple necessita cada vegada menys paraules. Avui dia, any 2020, els fils de Twitter són la resistència d’alguns valents a constrènyer la filosofia, la política o la literatura a dos-cents vuitanta caràcters –tot un luxe comparats amb els cent quaranta inicials–. Pel que fa al significat de les paraules, assistim diàriament a la banalització dels conceptes, de vegades per ignorància i moltes altres amb mala fe.
Davant d’un panorama en el qual ens sentim insegurs i vulnerables, han començat a aparèixer els anomenats verificadors o fact-checkers. Molt a prop existeix un Verificat.cat i potser algun dia tindrem el nostre Verificand. Ara bé, l’enfocament dels verificadors pot crear noves distorsions sota l’aparença d’una major credibilitat? De ben segur que aquesta qüestió dona per a un article sencer.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic