No cal escriure aquestes línies per a constatar que la carretera N-145, que uneix la Seu d’Urgell amb el Principat d’Andorra, manté una gran afluència de trànsit durant tot l’any. Necessita per tant un elevat manteniment preventiu perquè el trànsit sigui més fluït i no es produeixin incidents que puguin derivar en riscos per als usuaris. Cal creure que aquest és el motiu pel qual s’ha engegat la talada exhaustiva de l’arbrat que ha anat creixent als seus marges des que es van acabar les darreres obres d’ampliació.
Els treballs han estat tan intensos que, a hores d’ara, han desaparegut la majoria de troncs, i els talussos es mostren erms, amb tot de soques pelades, herbes i un rocam que feia molts dies que no es veia. Tot i que és sabut que la vegetació ajuda a fixar el terreny, prevenint esllavissades, s’han tallat espècimens que havien crescut en indrets on, prèviament, s’hi havia col·locat una malla protectora i que amb tota probabilitat ajudaven en aquest esforç. Curiosament, uns quilòmetres més endavant es poden observar uns pins, en direcció Andorra i tot just abans d’arribar al pont que permet fer el canvi de sentit, que han estat respectats i que any rere any s’omplen de bosses de processionària. En acabar l’obra van ser plantats per fixar aquell petit talús. 
Són moltes les campanyes que ens intenten conscienciar sobre la necessitat de repoblar amb arbres el màxim d’indrets possibles, i són moltes les empreses i les organitzacions que dediquen recursos a aquesta mena de promocions que els ofereixen la possibilitat de mostrar-se com a respectuoses amb el medi ambient. No cal ser massa espavilat per constatar que els marges d’una carretera no són un futur bosc i, com ja he comentat, cal evitar que la vegetació es pugui convertir en un perill potencial. Per tant, mort el gos, acabada la ràbia. En cas que el terreny decideixi que vol cedir, sempre queda la possibilitat de tornar a instal·lar-hi malles protectores o bé de plantar-hi arbres patrocinats. Aquest arbre plantat creixerà segons les instruccions previstes, encara més si aquestes són publicitàries. En canvi aquell que hagi nascut pels seus propis mitjans estarà més obert a l’anarquia, donat que ningú haurà triat ni l’espècie ni l’indret on créixer i per tant restarà fora dels focus de l’interès, serà del tot prescindible. 
Pel camí, entre d’altres avantatges, els canvis de color que es podien observar tant a la tardor com a la primavera i que donaven cert encant a aquell tram de carretera, no seran ni tan abundosos ni propers. Però és clar, estem parlant d’arbres nascuts en un marge de carretera, i com a tals d’una importància marginal, on no cal mirar prim a l’hora d’eliminar-los.