Impossibles debats

“El projecte és l’esborrany del futur. De vegades, es necessiten centenars d’esborranys per fer el futur.” Em faig meva aquesta afirmació de l’escriptor Jules Renard per copsar la nebulosa que em provoca l’arribada de Grifols al nostre país. No és el primer escrit que faig sobre aquest tema i a mesura que passa el temps la nebulosa se’m fa més espessa.
No soc anti-Grifols. He anat a la reunió del 9 de juny organitzada pel Govern i la de l’1 de setembre organitzada per la plataforma contra el laboratori P3 a Ordino.
No soc anti-Grifols. Però m’agradaria que l’R+D s’implantés al país amb tots els deures fets prèviament. Abans de l’arribada de Grifols, Andorra hauria de signar i ratificar el Conveni per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l’ésser humà respecte a les aplicacions de la biologia i de la medicina del Consell d’Europa, anomenat Conveni d’Oviedo i tots els seus protocols. Fa sis anys que el Govern té sobre la taula una resolució del Consell General manant-li de signar el dit acord!
També hauríem de tenir una legislació en biomedicina garantista i avalada internacionalment. No la tenim. Ara per ara hi ha un buit legal. Així que la multinacional farmacèutica arriba amb molta inseguretat jurídica. 
Andorra no és Espanya ni França. Espanya i França tenen contrets tots els compromisos internacionals en matèria de protecció dels drets humans en l’àmbit de la biotecnologia (Oviedo), tenen lleis específiques i tenen centres de recerca que respecten les normatives de seguretat vigents, tenen agències de control que vetllen perquè es compleixin els requisits vigents. Andorra, no. 
No soc anti-Grifols. Però sense cap normativa adient, ni la informació per, per exemple, tractar els residus d’un centre que manipula agents de risc biològic de nivell 3 a la zona tampó d’una reserva de la biosfera genera inseguretat. El risc zero no existeix.
No soc anti-Grifols.
Però no m’agrada i m’indigna com a ciutadana que al pacte de socis que els nostres governants han signat amb aquesta multinacional es digui que la legislació en matèria de biomedicina, biotecnologia o recerca farmacèutica que es faci a Andorra estarà dictada per Grifols, ni que Grifols pugui decidir que marxa al cap de quinze dies deixant-ho tot a costa d’ADI/Actua Empresa. És a dir, d’Andorra. Ni tampoc trobo bé que tot el país hagi de comprar de manera prioritària els productes farmacèutics de Grifols prescindint de la lliure competència i de la contractació pública. Toparem amb l’article 107.1 del Tractat de la UE.
No soc anti-Grifols, però no entenc que el Govern es comprometi a donar tantes ajudes i facilitats a aquesta empresa estrangera regalant-li a més 25 anys de lloguer de terreny públic d’una dimensió de cinc camps de futbol que ha requalificat expressament per afavorir-la, en una zona tampó de l’única reserva de la biosfera que tenim.
No soc anti-Grifols. Perquè aposto pel creixement del país gràcies al coneixement, perquè l’R+D aporti riquesa al país. I celebro que el Consell General hagi ampliat el juny del 2021 l’abast de l’“interès general” a la recerca. Vull creure, per tant, que a totes les empreses que facin recerca i R+D, sigui quin sigui l’àmbit, que vulguin venir al país se’ls haurà de donar el mateix tracte: igualtat, sense cap discriminació.
Soc pro R+D però amb garanties, amb seguretat sanitària, amb ètica, sense zones grises ni buits legislatius i normatius.
Els impossibles debats a casa nostra fan que els mitjans de comunicació propers al Govern estigmatitzin a tort i a dret qui emeti alguna reserva, alguna pregunta o que se surti del guió dissenyat. I amb aquesta dinàmica una societat no creix i es queda estancada.
Així que aplaudeixo la implantació de l’R+D al nostre país, els acords de recerca publicoprivats. Que totes les creacions d’empresa que afavoreixin el creixement estiguin emmarcades en una legislació sobirana, moderna, respectuosa, homologable i sense discriminacions. I on el debat lliure, argumentat i necessari tingui cabuda a fi i efecte que el projecte de Grifols a Andorra es revisi de dalt a baix per recuperar-ne la bondat.