Improbables aproximacions

Ja deu fer deu o dotze anys que, per allò de la modernitat o de l’homologació amb l’entorn geogràfic, el CRES va començar a fer enquestes de diverses qüestions que pertoquen a la nostra societat i concretament aquelles que es refereixen a l’“opinió política”.
Ha estat el cas, amb la que es va dur a terme entre mitjan mes d’abril i principi de maig, amb profusió de dades i percentatges que ens ha fet pampalluguejar els ulls i estrènyer l’esperit. Una abundor de consideracions dures de pair.
Un totum revolutum difícil de llegir i de treure’n l’entrellat, amb certesa; tot i que el treball de camp realitzat es pugui valorar positivament i, certament, edificant.
Sempre que llegeixo sondeigs d’aquest tipus, procuro agafar-ho tot amb pinces i esbrinar cautelosament les dades que ens presenten. Perquè el sondatge no és pas una ciència ni la traducció fidedigna del pensament veritable de les persones entrevistades. Partint d’aquesta premissa, no hem de caure en la temptació d’acceptar, amb els ulls clucs, unes evidències que no ho són. Cal exercir “d’incrèdul” per treure’n el suc, i més ben dit, el nèctar.
Una enquesta no és pas una estadística. L’estadística parteix de dades certes i verificades i l’enquesta reflecteix tan sols subjectivitat, expressada en un instant concret, com si d’una fotografia es tractés; en un moment donat, segons l’humor o l’estat d’esperit de l’enquestat, i de la voluntat o no de manifestar el seu pensament vertader.
Anem al gra i destriem-ne la palla. Constatem que el 31% dels enquestats votaria partits de la dreta i un 28% es decantaria per l’esquerra; el 41% restant s’inclinaria per allò que en diuen centre, centredreta o centreesquerra; el ni carn ni peix. En llatí: Homo nullius coloris.
Pel que fa a la qualificació dels dirigents, Xavier Espot se n’emporta la palma amb un 7,2 sobre 10. Els andorrans també atribueixen un 5,6 a Jordi Gallardo, un 5,4 a Carles Naudi i un 5,3 a Pere López. Josep Pintat obté un 5,2 de nota. Tots aprovats!
La mostra, que es limita a 419 persones de nacionalitat andorrana, demostra la reticència de bona part dels electors a desvelar l’orientació del seu vot. Efectivament, el 44% dels consultats ha declinat respondre la pregunta. Només 236 ciutadans s’han atrevit a definir-se obertament. Una molt minsa i testimonial porció del cens (el 0,012%), que s’enfila a més de 18.000 electors.
Així doncs, tangencialment, Demòcrates per Andorra obtindria el 67% dels vots i el Partit Socialdemòcrata tan sols, escassament un 18%. Unes dades que contrasten i divergeixen fortament en relació amb els resultats aconseguits en les darreres eleccions generals de l’any 2019, quan DA va obtenir un 35,13% i el PS un 30,62% dels vots expressats. Sí que hem fet un bon catxo, sí.
Els designis divins són inescrutables!
Tot i que hem de reconèixer l’esforç, la dedicació i la complexitat de dur a terme una enquesta d’aquesta mena, i valorant-ne la lloable tasca, podem dir que ens hem quedat amb la mel a la boca, per la pròpia poca concreció dels resultats i conclusions merament aproximatives.
Per a aqueix viatge, gairebé que no hauria calgut alforges.
Des d’ara mateix i fins d’aquí a 23 mesos haurà baixat molta aigua per la Valira i, potser, s’haurà girat la truita. Chi lo sa?!
Llavors, ja en època electoral, tal vegada el Govern ja no assolirà l’avaluació d’un 6,7% que se li ha concedit.
“Rien ne se perd, rien ne se crée, tout se transforme”, digué, a les acaballes del segle XVIII, l’alquimista i químic Antoine Lavoisier. En efecte, tot és reversible i les asseveracions d’ara poden esdevenir contradictòries i contraposades en un futur proper, tot i mantenint els mateixos components. És sabut que després d’una pujada ve una baixada, i viceversa. Així que, una mitja certesa present pot convertir-se en paper mullat.
Cara i creu de la pròpia miserable vida dels humans i les seves aspiracions, i com el “Para bailar la Bamba se necesita un poquito de gracia. Para subir al cielo se necesita una escalera grande y otra chiquita, y arriba y arriba, y arriba iré”. (Extracte de la popular cançó de Ritchie Valens).
Tot és bo per imaginar-se un avenir plàcid, meravellós, encara que sabem que el futur no és escrit. Ningú no ens prohibirà de mostrar-nos una mica il·lusos o inclinats a alimentar quimeres. Somniar és gratuït, i somiar truites també.