Impuls als autònoms

El text aprovat dimecres passat per part del Govern era una reivindicació històrica, amb el projecte de llei aprovat pel Govern i esperem que també pel parlament, els treballadors per compte propi tindran al seu abast un paquet de mesures molt importants.
La voluntat de fer un text que recollís en gran manera les millores que han d’ajudar aquest col·lectiu crucial arriba en un moment en què el pes dels treballadors per compte propi dins de l’economia andorrana s’ha estabilitzat. L’evolució de les xifres del mercat laboral i de l’impacte dels autònoms al PIB des de l’any 2017 fins a l’any 2021 demostren que, malgrat que el nombre d’autònoms no s’ha reduït, com sí que ha passat algun any entre els assalariats, el pes dels autònoms dins del PIB ha anat disminuint.
L’objectiu del text és per tant evident: continuem apostant pel rol estratègic dels treballadors autònoms dins de l’economia andorrana, i per donar l’impuls que caldria per rellançar el ritme de creixement en termes de productivitat aprovem un text que equipara els drets dels assalariats i els dels treballadors per compte propi, amplia cobertures socials, aporta palanques de desgravació fiscal que han d’ajudar a aquest col·lectiu especialment en la conjuntura actual, dona seguretat jurídica per a situacions que generaven un greuge que calia resoldre, regula futures figures que en un mercat laboral tan dinàmic com l’actual s’estan duent a terme ja a altres països i que tard o d’hora arribaran a Andorra.
La figura dels treballadors per compte propi en moltes ocasions ha estat mal entesa, penalitzada també sense voluntat, però certament penalitzada, en tractar-se d’una figura que podríem dir que és híbrida, en estar a mig camí de l’empresa i l’assalariat. El sentiment de molts autònoms és que per a algunes coses se’ls considera empresa i per a altres potser assalariats, però sense ser ben bé ni una cosa ni l’altra, una situació que generava que, a efectes pràctics, els comptes propis recollien moltes obligacions per assimilació als treballadors o a les empreses, però no succeïa el mateix amb els drets.
Era un deute pendent, un compromís electoral important, i sobretot una acció clara de justícia envers un col·lectiu nombrós, important i estratègic en l’economia andorrana. Tan rellevant és aquest col·lectiu que el projecte de llei preveu la possibilitat d’acollir-se a la prejubilació cinc anys abans de l’edat fixada per jubilar-se, contractant en substitució un assalariat. Aquesta mesura busca la continuïtat de les unitats de negocis, aquells que quan un autònom tanca, el negoci desapareix amb ell.
No ens podem permetre perdre productivitat ni competitivitat com a país, i cada negoci que tanca, per petit que pugui ser, és un cop tant a una cosa com a l’altra. Ser autònom representa assumir el risc i ventura, però no ha d’implicar no poder gaudir d’un acompanyament millor per part de l’Administració. Per aquesta raó es crea el departament de Treballadors per Compte Propi, adscrit al ministeri d’Economia, que tindrà com a finalitat el seguiment, l’acompanyament i la mediació quan sigui necessària, a l’abast d’aquest col·lectiu.
Finalment, un aspecte rellevant que ajudarà al fet que el nombre d’autònoms creixi al país és el canvi de concepte pel que fa a la cotització, que passarà a ser sobre la base de la renda neta i no sobre criteris de facturació. Cotitzar sobre la renda neta evitarà els casos que alguns autònoms patien quan la facturació no generava suficient marge per cobrir els costos i en aquesta situació el criteri de cotització penalitzava, cosa que no passarà amb el canvi de concepte. La renda neta és la foto real dels beneficis o no de l’autònom, i sobre aquesta base és més just fixar la seva cotització i més assumible: un pas endavant.