Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

Iñakitour




Un divendres esgotador: al matí, conferència per streaming d’un CEO boníssim, molt potent, amb noves aportacions per a la meva feina. Al migdia, mentre dino, uns twichs i moltes stories a l’Instagram. Posts no, que no els mira ningú, només stories. A la tarda gimnàs, primer, des de casa, faig una sessió de bodycombat Les Mills virtual i una de SH’BAM Les Mills, també virtual. Després vaig a fer una estona de Body Balance allà amb gent de carn i ossos. I a la nit, tinc una feinada amb les sèries, no dono l’abast, entre calamars i altres històries. 
Per això decideixo que dissabte descansaré. A la tarda, he de triar entre l’última de James Bond o la parada de l’Iñakitour a la Seu. Tres hores amb un paio xuleta i masclista, que corre en cotxe perseguint espies, no em motiven gaire i m’inclino per anar a escoltar l’Iñaki Rubio i l’Albert Villaró a la Immaculada, tot i que l’espai em porta uns records tètrics i foscos d’aquelles misses a les Monges, que el sostre pintat no m’ajuda a oblidar. 
Villaró recorda Set lletanies de mort, la primera novel·la de la literatura andorrana, i afirma que és una llàstima que Antoni Morell no pugui veure Morts, qui us ha mort?, que dialoga amb la seva obra des de gèneres i veus diverses. Totes dues tenen en comú el tema: la condemna a mort de Pere Areny per haver assassinat el seu germà i, sobretot, el silenci d’una societat en què ningú va demanar una clemència que li hauria canviat la pena per una cadena perpètua. A la novel·la de Morell no hi ha noms ni cognoms, cap referència concreta a un fet traumàtic per a la societat andorrana, un tabú. A la crònica de Rubio tot hi és documentat, narrat, repensat i qüestionat. Morell ens parlava d’un crim, Rubio, de dos. Segons Villaró, estem davant d’una reparació històrica des de la compassió, una revisió de la condemna a una persona amb problemes psiquiàtrics, que ha tingut una excel·lent acollida gràcies a la seva qualitat i a una operació editorial brillant. 
És una història coneguda, amb un espòiler total (el protagonista mor i el lector ho sap des de la primera pàgina) immortalitzada per les fotos de Valentí Claverol i per un altre autor desconegut la imatge del qual es conserva al fons de Manuel Pomares i que veiem a la portada del llibre, a més de la pel·lícula gravada per Bartomeu Rebés. Una imatge que Villaró també fa aparèixer a Blau de Prússia, al costat d’un congelador de gelats  i que interpreta com la desaparició d’una època, d’una societat. “És una foto que alguns bars d’Andorra tenen exposada, la vaig veure fa pocs dies a Ca la Conxita”, va explicar dissabte. 
Tot i no ser-hi físicament, l’editor de Morts, qui us ha mort?, va ser molt  present pels elogis de Villaró a la seva habilitat per descobrir el valor i potenciar una novel·la que parla d’Andorra i del Pirineu, un món incomprès i oblidat des dels centres de producció editorial barcelonins. I també per haver valorat una novel·la diferent, perquè es veu, segons l’editor, que ara totes les novel·les que es publiquen parlen de “dones que se separen i se’n van a fer ceràmica a l’Empordà”. No ho sabia. Diumenge començo a mirar-ho. 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic