Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Incendi a Escaldes




Aquell vespre de setembre del 1938, la població del quart d’Escaldes va tenir un bon ensurt. Es va declarar un incendi en una casa força gran i va causar molta impressió. Hi havia el perill que el foc s’estengués atesa la poca distància que hi havia d’un dipòsit de gasolina. El delegat d’Espanya a Andorra, Josep Maria Imbert, ens relata la situació i ens comenta que la gent cridava i la gendarmeria francesa dirigida pel coronel Baulard no aconseguia fer gran cosa, segons diu ell.
Imbert va oferir la seva ajuda i el coronel, veient l’estesa de l’incendi, la va acceptar. El delegat, junt amb l’administrador de Correus espanyols i l’agent conductor van marxar precipitadament cap a la Seu d’Urgell. Recordem que estem al 1938, en plena Guerra Civil espanyola. En tres hores van efectuar els viatges d’anada i tornada i van resoldre totes les dificultats de fronteres, de comandància militar, de camionatge i de sortida de bombers. Ens explica que, a causa de la diferència horària, ja estaven allitats i que al moment de sortir es va declarar un incendi a la Seu. Tot i així es va donar ordre que se n’ocupessin els sapadors-minadors. El grup que venia d’Andorra es va posar en marxa, acompanyat dels bombers, el cap de policia del sector i alguns agents.
En arribar a Escaldes, van trobar que la població ja havia dominat en gran part el foc, cosa que no deixava de fer impressió. Imbert explica en la seva carta dirigida a Pablo Tremoya, sotssecretari d’Estat a Barcelona, que els francesos, els nervis dels quals ja s’havien calmat, no es perdonaven l’error sofert i el coronel Baulard es va veure obligat a donar-li les gràcies per la seva ajuda. Segons Imbert, que el menysprea per les repetides accions del coronel per expulsar-lo del país, considera una manca d’habilitat de sostenir una extensa i afectuosa conversa amb ell en presència de tota la població d’Escaldes i d’una part d’altres poblacions, acordonats per la gendarmeria que no deixava apropar-se a ningú, donant-los més relleu a ells.
Per Imbert, el més còmic és que Baulard no para de repetir-li que mentre ell no rebi ordres de reconèixer-lo oficialment o no marxi es veu privat de sostenir relacions amb ell ni tan sols a títol privat. I tot això amb tota la deferència després d’una conversa de mitja hora davant de tothom. Imbert s’envalenteix i explica a Tremoya que el coronel Baulard és en realitat menys intel·ligent del que la seva presència i tacte li van fer suposar en un primer moment.
Els bombers i acompanyants se’n tornen a la Seu de matinada després de rebre grans mostres d’agraïment. El cònsol d’Escaldes reconeix el dret de la delegació espanyola perquè és conscient que no es negocia l’ajuda d’un país que està en guerra i que té la frontera rigorosament tancada per un particular.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte