Cada estiu hi ha parelles que pateixen incendis sense que cap institució difongui polítiques, campanyes, anuncis i criteris de prevenció. Per part dels homes, cal apostar per la masculinitat proactiva sabent que no tot es limita a plantar el para-sol a la platja i a portar ensaïmades farcides de taronja per esmorzar.
S’ha d’afavorir el creixement de brots verds amb la mateixa decisió que el capità Pike surt com cada estiu amb la nau Enterprise d’Star Trek a recórrer mons estranys i nous. El valor consisteix que la por de quedar-se enrere sigui més gran que la por de seguir endavant. Cal evitar coses més ensucrades que Jennifer Aniston vestida de Teletubbie, proeses que semblin sortides del Pentateuc i contradiccions de la mida d’afegir violins al Ladillas dels Mojinos Escozíos.
L’important no és el destí, és el viatge, afirmava el poeta Kavafis, i no cal fer-se més mala sang que un vampir hemofílic. Això tenint en compte que l’agost és un camp de mines, una trampa per caçar elefants, un període d’indulgència, contemplació i indiferència on es permet tot, com la sangria letal, la paella amb frànkfurt o les gambes a preus astronòmics que et serveixen com a fresques amb una etiqueta de La Sirena.
Per sobreviure a aquests paranys i evitar els focs conjugals un s’ha de posar la capa de superheroi quotidià d’aquells de barri que cantava Kiko Veneno. La lletra comença amb una invitació a volar, a no deixar-se atrapar per les dificultats de la vida, simbolitzades per Spiderman. Aquest vol representa la capacitat de superar obstacles.
L’important és tenir detalls amb la parella, defugir la tàctica del sí a tot, i anticipar-se perquè fer com Argentina a la final del Mundial d’anar esperant a la tanda de penals acaba passant factura.
