Incertesa

Tal dia com avui del 1989 s’aprovava a l’Assemblea general de les Nacions Unides la Convenció dels drets de l’infant, que entrà en vigor el 2 de setembre del 1990. Aquest fou un pas molt important per garantir els drets dels infants arreu del món. La universalitat d’aquesta convenció és segurament el més important d’ella. Una legislació que tingués un abast supranacional era, i és l’eina essencial per a aquelles organitzacions que s’encarreguen de vetllar pel benestar dels infants d’arreu del món, encara que no sempre sigui possible assolir els objectius. És per això que la nostra implicació és essencial per a poder arribar a tots els racons del món. Una participació que no només s’ha de veure reflectida avui, el dia que se celebra en nom de tots els nens i nenes del món, sinó que com tot a la vida cal mantenir el compromís i la constància.

Els infants són tots aquells nens i nenes menors de divuit anys. Per tant, els estudiants de 2n de batxillerat hi som inclosos. Quan em van proposar de fer l’article, ho vaig acceptar sense dubtar, i ho tornaria a fer. El perquè, es troba en el tema que em van proposar: ¿Quines perspectives de futur tenim els joves? De primeres vaig bufar, com havia d’escriure un article sobre les perspectives de futur dels joves, quan no tinc clares ni les meves pròpies perspectives de futur? Per tal de contestar a la pregunta proposada, vaig realitzar una enquesta casolana al meu centre escolar, l’escola andorrana de batxillerat. Excepte algunes persones que tenien molt clar què volien fer en un futur a curt termini, la resta repetien la mateixa paraula que havia aparegut al meu cap el primer cop que em van proposar l’article. Una paraula, que degut a les circumstàncies de la Covid sembla que ressoni per tots els carrerons, i no, no és confinament, és incertesa.

Justament, en el moment que anava més perdut es va encendre una llumeta, la resta dels meus companys i jo teníem la possibilitat de dubtar, d’escollir entre diferents opcions. No és això llibertat? Tenir diferents opcions d’elecció i escollir la millor? Per a mi sí que ho és. Abans d’escriure aquest article per a mi, aquesta no era la definició de llibertat, però és la millor que us sabria donar. No tothom té el dret a dubtar, escollir, i segurament equivocar-se.

Com en tot a la vida hem de ser ambiciosos, i a garantir els drets dels infants encara més, hem d’anar més lluny que les definicions proposades en una convenció. Una convenció que tot i ser de gran rellevància, no ens ha de limitar. Tot i això, hem de ser conscients que abans de poder oferir aquestes possibilitats als infants, s’han de garantir drets tan bàsics com el dret a la família o la protecció contra l’explotació infantil, entre d’altres. A vegades pot semblar que la vulneració d’aquests drets sigui una remor gaire llunyana, però no ho és. Encara que a casa nostra no hi hagi  guerres, i existeixi una educació gratuïta, hi ha molts altres drets que no és tan evident que es garanteixin.
Un exemple molt clar és el dret a la igualtat sense distinció de raça, religió o nacionalitat. Podem assegurar que cap nen o nena se senti discriminat amb relació a la seva raça, religió o nacionalitat? No, no ho podem fer, perquè tot i que estem avançant socialment, només acabem de començar. És una feina, que des de nosaltres, els joves, hem de dur a terme mitjançant la solidaritat, l’educació i l’ensenyament de valors com ara la responsabilitat de la participació social.

Contestant –més aviat, capgirant la pregunta– el futur dels joves és incert. Això no és un problema, és una experiència vital. El problema és que la incertesa d’aquells que deixarem de ser infants en un tres i no res, no sigui un problema de tria, sinó que sigui un problema de manca de possibilitats.