Incoherències en el camí cap a la pau

Llegíem aquesta setmana el compromís dels líders mundials per la pau. Coneixíem que, en el marc de l’Assemblea General de les Nacions Unides, s’ha adoptat una declaració en la qual es demana als Estats doblar esforços per avançar cap a aquest objectiu i per garantir els drets humans. Andorra hi ha donat ple suport, i així ho va assenyalar el cap de Govern en la seva intervenció. Antoni Martí va recordar la llarga tradició de pau d’aquest petit país, es va alinear amb els valors de la cimera i va defensar una concepció de la pau que inclogui els valors de la justícia. Tenint en compte que l’objectiu de la trobada era renovar el compromís dels Estats membres amb la prevenció i resolució de conflictes, no deixa de ser curiós que fa poc més d’un any, Andorra s’abstingués de votar el tractat de prohibició d’armes nuclears. En aquell moment el Govern va argumentar que ja hi havia altres convencions en vigor que veia més eficaces que crear un nou instrument de desarmament. Convencions que ja han passat els seus anys de joventut i que en la maduresa encara no han donat cap fruit. El món segueix vivint sota l’amenaça d’armes extremadament mortíferes. Però sembla que els nostres governants desconeguin que les guerres es fan amb armes. I que prevenir i resoldre els conflictes i consolidar la pau mai s’ha assolit amb aquests instruments. Trobem a faltar, doncs, coherència en els discursos i compromisos d’aquests mandataris. Perquè si realment volem la pau haurem de destruir tot allò que permeti la guerra. I aquí no hi valen posicionaments estratègics, sinó decisions valentes.