Incompetència volguda?

A finals de juliol afirmava en aquest mateix espai que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol havia demostrat estar més a prop d’assemblar-se a la TIA d’en Mortadel·lo i Filemó del gran Ibáñez que no pas de les grans agències d’intel·ligència internacional, afirmació per cert que va ser amablement comentada per algun dels valents usuaris anònims de les xarxes socials que només creu en la llibertat d’expressió quan és la seva i no la dels altres.

Ara, a principis de setembre, i lluny de fer-me canviar d’idea –i suposo que per disgust del valent de qui els parlava–, el CNI s’entesta a fer-me creure que potser no anava equivocat del tot. I és que els experts de la intel·ligència espanyola han explicat al jutge que instrueix les 13 peces que té ja fins ara la investigació de les activitats de l’excomissari José Villarejo que no han pogut accedir al 50% dels arxius que aquest sinistre personatge té en el seu poder.

Ara bé, en aquesta ocasió, i malgrat que la situació podria encabir-se perfectament en una de les vinyetes d’Ibáñez, potser la incompetència del CNI, en aquest cas a través del Centre Criptològic Nacional (CCN), no ho és tant com podria semblar a primera vista. Potser soc un malpensat, no ho sé, però caldria demanar-se a quantes persones, i òbviament no em refereixo a simples ciutadans sinó aquells que d’una manera o altra constitueixen l’esfera del poder, ja els va bé que els experts del CCN siguin incapaços de desencriptar bona part de la informació que, en diferents formats, es va requisar a Villarejo.