17 actes diferents entre les 10.30 hores del matí i les 21.30 hores del vespre. Aquest és el resum de l’agenda que teníem sope la taula els mitjans de comunicació del país ahir. I això sense tenir en compte, per exemple, el judici de BPA (sessions diàries entre dilluns i dijous de 9 a 15 hores). Inabastable si es té en compte que molts d’ells coincideixen en horari, d’altres són tan llargs que fan incompatible que un mateix redactor en pugui copir més d’un (el Consell General, per exemple, que comença a les 16 hores però ningú sap a quina hora acabarà) o simplement perquè estem a 16 de juliol i les redaccions es veuen minvades d’efectius per les vacances. D’un temps ençà els periodistes ens trobem en veritables dificultats per poder arribar a tot arreu i traslladar la informació als ciutadans. Sembla mentida que en un moment en què proliferen les agències de comunicació i en què l’entitat més petita té responsable de premsa, en realitat arribem al col·lapse comunicatiu. Incomunicació total. Saturació per excés. Abans de convocar una roda de premsa, cap responsable de comunicació es mira l’agenda? De veritat tenen interès que allò que volen comunicar se sàpiga? O és que ja els va bé la confusió i el silenci? La institucionalització de la informació ha portat coses bones, però cada dia trobem l’exemple, també, de tot allò negatiu. Falta estratègia. Es valora bé què es pot dir en un comunicat i què necessita una roda de premsa? Es pensa prou quan comunicar per assegurar que tindrà la major visibilitat possible? No s’hi val no pensar-hi i després enfadar-se perquè un mitjà no copeix un acte o no publica una informació.