L’inici del mes de gener de 1896 no va ser fàcil per al jove Charles Romeu i li va valdre una estirada d’orelles des de París per part del ministre d’Afers Exteriors francès. El crit al cel el posen quan Romeu fa arribar una proposta per acordar una subvenció de 100 francs als electors indigents de la parròquia de Sant Julià de Lòria.
Tant el ministre d’Afers Exteriors com el delegat permanent a Perpinyà pensen que aquesta proposta és inacceptable i demanen que es faci saber a Romeu el que en pensen. Tots dos, estupefactes, es demanen com el veguer ha pogut fer una sol·licitud d’aquesta mena. El ministre demana al delegat permanent que li faci arribar totes les informacions que pugui recollir sobre la personalitat del veguer i de fer-li saber, de manera totalment confidencial, el seu parer de com està desenvolupant les seves funcions.
Dies després, el delegat permanent a Perpinyà escriu al ministre que ja ha informat al veguer francès del seu refús d’acordar una subvenció de 100 francs als indigents de la parròquia de Sant Julià de Lòria i li ha fet remarcar que s’hauria d’haver abstingut de trametre al Govern francès una demanda semblant. Li ha recalcat que aquesta sol·licitud està en oposició directa amb el principi mateix de la llibertat del dret de vot. Per la seva part, Charles Romeu li ha fet saber que n’és conscient i declara que només ha cedit a comunicar aquesta demanda a instància de les reclamacions que li han fet arribar els interessats i ho considera ara com un afer tancat.
El delegat permanent recalca en la seva carta al ministre que el veguer francès és un home que reuneix les condicions necessàries per complir les seves funcions. És instruït, intel·ligent, i en una conversa que ha tingut recentment amb ell, ha pogut constatar que coneix perfectament els homes i afers d’Andorra. A més, comenta que parla el català i el castellà.
En la seva carta, el delegat permanent es compromet a mantenir el ministre al corrent dels afers que interessen França en relació amb Andorra. De moment, als andorrans els interessa la construcció de la carretera, tenint en compte que el seu predecessor ja li va enviar una demanda d’obertura de crèdit per la campanya d’estiu d’aquell mateix any. Es requereix una solució urgent per permetre als serveis escaients de prendre les mesures necessàries per anar-hi tan aviat com la temperatura ho permeti. Acaba la seva carta comunicant-li que aviat li farà arribar el seu informe amb relació a una qüestió important com és la tarifa de la duana espanyola per a la sortida del bestiar d’Andorra cap a Espanya.
Desconec si les altres parròquies li havien fet arribar una sol·licitud semblant, però a dia d’avui sembla que només ens ha arribat la de la parròquia de Sant Julià de Lòria. Si s’arriba a fer, possiblement els electors indigents de les altres parròquies també haurien demanat el mateix.
