Diari digital d'Andorra Bondia

Indignació sense racúnia




Som espectadors i fins i tot testimonis presencials d’uns fets que tenen una evolució; alguns marcaran part de la història del lloc on vivim. Ens adaptem als canvis fàcilment. Tenim al davant un panorama preelectoral que pot ser objecte d’una tesi doctoral amb tot un seguit de candidatures que surten com bolets, de gent que abans deia que no i ara diu que sí, de coalicions difícils de pair, de candidatures amb finalitats ja preconcebudes. Potser fent memòria ens escandalitzaríem. Certes coses és millor oblidar-les, però d’altres ni es vol ni es pot. Passant de frontera, jo hi vaig ser present a l’1-0, i m’indigna escoltar certes afirmacions. Ens indignem al moment, però continuem amb les nostres vides. No vull fer cap crida al ressentiment. La rancúnia va carregada d’odi i això és dolent per a la salut, per al benestart personal. Però em pregunto: ¿per què en l’àmbit més personal sí que fem memòria d’allò que ens ha fet mal, i ens costa oblidar? ¿I per què en altres àmbits com el polític anem deixant passar? Per sort, malgrat que a molts no els agradi, encara tenim gent que no deixa passar, que es manifesta, fa vaga, exigeix a la classe política, a la justícia, vol canvis en la societat, en les lleis que atempten contra els drets de les persones, de les dones. Es gent indignada, perquè encara i maulauradament continua sent molt actual la frasse de Hessel: “Tot bon ciutadà ha d’indignar-se actualment perquè el món va malament, governat per uns poders financers que ho acaparen tot”. No entenc aquells que projecten odi contra els que volen canviar les injustícies socials, polítiques i de desigualtat. Potser la rancúnia els impedeix ser tan valents.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte