No puc deixar de pensar en una cançó d’Estopa. Una que parla de reconèixer quina és la teva font d’energia. Per al protagonista de la cançó són les drogues, però jo crec que cadascú té la seva pròpia font d’energia. I tots la sabem identificar.
El problema és quan aquesta font d’energia no existeix, o no sabem veure-la, i agafem una inèrcia que ens fa sentir buits, sense ganes de fer res.
Trobar una font d’energia és clau, i no només perquè ho digui jo. De fet, ho haurien de prescriure al Ròdol. Perquè, si no, et converteixes en un fantasma, un ésser que es mou per inèrcia sense cap motivació. I com és de perillosa la inèrcia, perquè t’empeny cap al costat de la desmotivació. I la desmotivació és mala companya de viatge. Et porta directament al sofà, a la baixa per depressió, i fa que cada dia es converteixi en un infern continu. I per aquí ningú vol passar.
El que deia, que s’ha de trobar la font d’energia que ens fa avançar. Encara que la situació sigui complicada. Encara que el sou no arribi per a tot. Encara que a casa les coses potser no flueixin tant com haurien de fluir. No ho sé, jo només imagino situacions.
Com tampoc sé quantes pastilles substitueixen trobar la teva font d’energia, per això em referia al Ròdol.
El que està clar és que necessitem una motivació per tirar endavant i poder fer-ho amb un somriure, que és com s’han de fer les coses. I encara que la cançó d’Estopa sigui una esbroncada a algú que s’ha perdut pel camí, el que busco jo és donar un bri d’esperança a tota aquella gent que encara va amb inèrcia i no ha trobat la seva font d’energia. Busqueu-la, perquè en algun lloc ha d'estar.
