Infants en el punt de mira

Des d’Unicef Andorra cada any llancem una campanya anual amb dos objectius. El primer és sensibilitzar la nostra societat de situacions a nivell mundial en la qual els drets dels infants es veuen vulnerats, i el segon, recollir fons per ajudar els nens i nenes afectats. 

El 2019 vam escollir la campanya Infants en el Punt de Mira. Per què aquesta i no la supervivència infantil o l’accés a una bona alimentació, com havíem fet altres vegades? Doncs perquè Infants en el Punt de Mira es focalitza en els milions d’infants que viuen en zones de guerra o en conflicte. Personalment, quan vam començar a informar-nos per tirar endavant la campanya, em va sorprendre (negativament) que actualment, hi ha més conflictes o guerres simultànies que en els darrers trenta anys, des de la guerra dels Balcans que molts recordarem. Això provoca que un de cada quatre infants estigui vivint en un país en conflicte posant en perill la seva vida, la seva educació, la seva salut, el seu benestar i el seu futur. I vam escollir la campanya Infants en el Punt de Mira perquè durant els conflictes i les guerres, durant situacions d’emergència extrema, els infants sempre són el col·lectiu més vulnerable.

Per nomenar alguns exemples, a Líbia es calcula que 241.000 infants necessiten assistència humanitària degut al conflicte prolongat, a la inestabilitat política, al deteriorament dels serveis públics i a una economia trencada.

A Ucraïna, més de 500.000 nens i nenes no tenen un accés segur a l’aigua potable, a l’escola o als centres de salut.

A Nigèria, la situació de violència que es viu causa que cada setmana es desplacin internament o a països veïns, una mitjana de 4.000 persones, principalment dones i nens.

A Camerun, quasi mig milió de persones s’han vist obligades a desplaçar-se internament mentre les desigualtats i vulnerabilitats van en augment. A la República Centreafricana, s’estima que dos de cada tres menors necessiten assistència humanitària.

A l’Afganistan, prop de quatre milions d’infants tenen dificultats per accedir als serveis més bàsics a causa de l’augment de la violència, els desastres naturals com la sequera i els hiverns durs que pateixen.

A Myanmar, més d’un milió de rohingya desplaçats interns o refugiats a Bangla Desh han de fer front a problemes importants com la falta de llibertat de circulació i la discriminació, a més de l’accés limitat als serveis bàsics.

A la República Democràtica del Congo, més de 12 milions de persones corren el risc de patir inseguretat alimentària i malnutrició aguda per culpa de l’escalada de violència i agreujat per l’epidèmia d’ebola que afecta algunes zones d’aquest país.

Al Sudan del Sud, i malgrat que es va signar un acord de pau, persisteixen la violència, inclosa la de gènere, una greu inseguretat alimentària i els brots de malalties causades per la manca d’accés a l’aigua potable.

I al Iemen, una de les majors crisis humanitàries, s’estima que més de 22 milions de persones necessiten ajuda humanitària durant un conflicte que no sembla trobar solució.

Durant els mesos que va durar la campanya, hem intentat que a Andorra, que no hem patit cap guerra (sí les conseqüències de les que han afectat els països veïns) en tots els nostres segles d’història i que desitgem que així continuï per molts més, ens poguéssim fer una idea, encara que petita, del que significa per a les persones  i, especialment els nens, patir una guerra, de com el teu futur deixa de tenir sentit d’un dia per un altre o com la teva vida no té cap valor.

Totes les donacions rebudes es destinaran a Síria, que amb quasi nou anys de guerra ja, quasi 6 milions d’infants necessiten poder tenir accés als serveis més bàsics i mereixen tenir una oportunitat justa per  tenir somnis que acomplir en un futur en pau.