Són moltes les entitats ONG i departaments d’Afers Socials de Govern i comuns que ajuden les persones amb necessitats. Ho deia ahir la presidenta de Càritas, Anna Villas. I d’aquí es desprèn que els usuaris hagin disminuït. No vol dir, però, que no hi hagi necessitats per cobrir. I des de l’ONG han començat a cercar quins poden ser aquests nous reptes als quals s’ha de donar resposta. Volen incidir més en el fet que no hi hagi infants que es quedin sense poder fer activitats educatives fora de l’escola, que també són necessàries per al seu creixement personal. Una bona iniciativa que de ben segur trobarà resposta als centres educatius perquè és allà on es poden detectar aquests casos. Des de l’entitat estan compromesos a visitar les escoles per oferir aquests ajuts. De moment ja són deu els infants que se’n van beneficiar l’any passat. I crec que això s’ha d’aplaudir. Perquè hi ha noves pobreses entre nosaltres. I la marginació, encara que sigui causada de manera indirecta, si voleu, també existeix, i sobretot es pateix. I es pateix des del silenci, l’enrabiada o l’aïllament. Val la pena sortir al pas perquè cap infant es quedi marginat i ni molt menys assenyalat per no poder accedir a activitats extraescolars. Una realitat que es dona a casa nostra si la situació dels infants, per exemple, no està regularitzada. Algú potser creu que mentre tinguin aquests nens l’escolarització obligatòria ja n’hi ha prou. Que amb això es compleixen els drets dels infants. Però podem intuir també que fomentar la convivència entre els més petits és molt necessari per a tots, tinguin més o menys recursos. La societat la conformem tots, no només els més privilegiats.
