Per il·lustrar els reptes amb què s’enfronta Unicef arreu del món, vull compartir un reportatge sobre Sudan del Sud, un dels països menys desenvolupats del planeta, fet per una jove reportera de 17 anys en el qual explica la situació al seu país des de la seva perspectiva.
“Hola a tothom, em dic Christine i soc una infant reportera d’Unicef al Sudan del Sud. El programa d’Infants Reporters d’Unicef al Sudan del Sud és per a nens i nenes d’entre 10 i 17 anys i està dirigit a animar-nos a expressar la nostra opinió i conèixer els nostres drets. He format part d’aquest programa durant els últims dos anys i he après molt. Molta gent aquí no entén els drets dels infants, així que és un gran projecte per garantir que els infants els coneguin i en siguin conscients. Els infants som actors del canvi i nosaltres som el futur d’aquest país, així que tenim un gran paper a l’hora de canviar la narrativa sobre el país. Deixeu-me que us expliqui una mica el meu país.
Fa poc vaig visitar Pibor, on la situació és, sincerament, preocupant. Va ser sorprenent veure infants menors de 5 anys en centres d’estabilització infantil, que patien malnutrició i d’aigua potable inadequada. La inestabilitat política aquí afecta greument els infants de Pibor i de tot el país. Els infants haurien d’estar gaudint de la vida, anar a l’escola i jugar pacíficament, però aquí passa el contrari, lluiten des de ben joves i s’enfronten a vulnerabilitats. Al meu país no es respecten els drets dels infants.
Els infants es veuen sotmesos al treball infantil i els embarassos adolescents, a més de la violència, la pobresa i la incertesa. De fet, el Sudan del Sud té una de les taxes de matrimoni infantil més altes del món. Això es deu a molts motius, com ara els alts nivells de pobresa, les bretxes de gènere en educació i la inestabilitat política. Algunes de les noies que vaig conèixer durant la meva visita a Pibor tenen entre 18 i 20 anys i ja tenen diversos fills. Tenen dificultats i no poden atendre’ls, ja que es van veure obligades a casar-se a una edat primerenca i no estaven preparades per tenir una família. Com a Infants Reporters, estem treballant per garantir que la comunitat entengui els drets dels infants i que tant els nens com les nenes, rebin una educació. Molta gent aquí també treballa per aconseguir la pau i la seguretat.
Des de la nostra independència el 2011 vivim amb inestabilitat, fam, pobresa i conflictes. Ens diuen la nació més jove del món i encara ens enfrontem a molts reptes. És per això que m’he convertit en reportera infantil d’Unicef: per marcar una diferència a la meva comunitat. Molts sudanesos del sud han perdut l’esperança en els darrers deu anys. Les coses van de mal en pitjor. La violència intercomunitària, el segrest de menors i la corrupció han afectat la vida de tothom.
Les organitzacions humanitàries marquen la diferència, però encara hi ha necessitat de més suport. Quan cerqueu a internet el meu país, ara mateix, tot el que veieu són notícies negatives, cosa trista, perquè també hi ha moltes notícies bones i positives. Per això, l’educació és una prioritat i per això hem de garantir que els infants vagin a l’escola. L’educació ens pot ajudar a combatre la pobresa i la violència.
Tinc fe que d’aquí a deu anys les coses vagin a millor. Quan celebrem el 20è any d’independència, el 2031, les coses no seran les mateixes perquè nosaltres, els infants d’avui, ens assegurarem que els infants del futur no experimentin el que estem vivint. Unicef treballa per poder finançar els seus programes en el meu país. Tenen per objectiu fer possible que cent mil persones tinguin accés a aigua potable, pal·liar situacions de violència de cent mil dones i infants i aconseguir que 770.000 nens i nenes vagin a l’escola. Cap infant ha de quedar-se enrere.”