Dissabte va ser el dia dels enamorats. Per a molts, però no per a tots, com per a la companya del biatleta noruec Sturla Holm Lægrid. Va ser guanyar una medalla de bronze als 20 quilòmetres als Jocs Olímpics i, entre sanglots, dir en unes declaracions posteriors a la televisió, i entre la sorpresa de l’entrevistadora, que havia estat infidel a la seva xicota. “Fa sis mesos vaig conèixer l'amor de la meva vida, la persona més bonica i amable del món. I fa tres mesos vaig cometre el meu error més gros: la vaig enganyar". 
Tot parafrasejant el lema dels Jocs proposat per Pierre de Coubertin (i creat per Henri Didon), serà molt ràpid, molt alt i molt fort però també molt ruc. Prou pena té la noia que li posin banyes com perquè a sobre anunciï en directe i en una hora de màxima audiència que l’ha enganyat als tres mesos. Seria rècord olímpic i entraria en el llibre Guinness si no fos perquè la plusmarca l’ostenta el campió d’hípica Álvaro Muñoz Escassi, que li va ser infidel a l’actriu Lara Dibildos a la setmana de sortir i dies abans que el genet protagonitzés, per aquelles casualitats de la vida, el programa de televisió ¡Mira quién salta! 
L’actriu, però, va continuar la relació sense recordar o, és més possible, sense saber que Enrique Jardiel Poncela  va escriure allò de “l’amor és com les capsetes de mistos, que des del primer moment sabem que se’ns ha d'acabar, però que se’ns acaba quan menys ho esperem”. El que no deia Jardiel és que n'hi ha que, com Escassi o Holm, porten un encenedor a la butxaca i d'altres que mullen els mistos a consciència. L’excompanya del noruec no ha volgut saber res dels seus plors, del seu desig irrefrenable de recuperar-la ni de les seves referències al “suïcidi social”. Ara, a l’hora de parlar sobre el desamor millor que Jardiel Poncela pensi, per exemple, en Benedetti o Neruda, aquests senyors tan estranys als quals els passava per sobre un clípol de l'L4 carregat de passatgers i es posaven a escriure rimes en comptes de martiritzar-se escoltant cançons en bucle de Pablo Alborán, que més que papallones a l’estómac provoca erugues o ganes d’insultar l’altre mentre li llences la roba per la finestra. 
El Comitè Olímpic Internacional podria pagar-li un viatge a la xicota, però no a Torí ni a Cortina. A París, per exemple. Ah, no allà, no, ups!: la mare d’un concursant d’aquell programa de Cuatro amb frases tan lapidàries com “ets més pesat que una ressaca de xacolí”, i que es deia ¿Quién quiere casarse con mi hijo? hi va anar de viatge i va explicar que havia pujat a la torre "infiel". Ja ni dels monuments ens en podem fiar.