Innovació incremental

Quan parlem d’empreses innovadores la primera que em ve al cap sempre és 3M. Segurament tots la coneixem per un dels seus productes estrella, el Pos-It, i darrerament arran de la crisi sanitària de la Covid-19 hem descobert que també fabriquen mascaretes. Una multinacional nord-americana dedicada la ciència aplicada a la vida quotidiana amb més de 100 anys d’història, que opera en molts sectors com la salut, els béns per al consum o la seguretat laboral. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer les seves activitat el mes d’octubre del 2018, a través del seu centre d’innovació a Minneapolis. Em va sorprendre la quantitat de projectes i sectors en els que treballen, però per sobre de tot van cridar-me l’atenció dos aspectes.
El primer, la flexibilitat que l’empresa dona als seus treballadors per promoure les seves pròpies iniciatives. 3M els permet dedicar el 15% del seu temps a qualsevol altre projecte, en benefici de l’empresa, encara que sigui una iniciativa que hauria d’estar impulsada per un altre departament. Una mesura que avui en dia, amb algunes diferències, apliquen grans empreses del Silicon Valley, com per exemple Google. La idea és clara: la innovació no la trobarem fora de l’empresa, la generarem i la impulsarem des de dins i, si els deixem, vindrà dels propis treballadors. 
El segon aspecte que em va cridar l’atenció, segurament perquè soc un gran aficionat a l’atletisme, va ser veure les sabatilles que havien desenvolupat conjuntament amb Nike per a un dels  corredors estrella d’aquesta marca, Michael Johnson. Les sabatilles tenien la particularitat d’estar recobertes d’or. Em va semblar un exemple paradigmàtic de col·laboració entre dues empreses que aparentment no tenen res en comú. Compartir coneixements és un altre factor diferencial i accelerador del creixement  empresarial. Sens dubte una altra forma de generar innovació en els seus productes.
Col·laborar amb altres empreses, i promoure la transformació des de l’interior de l’organització són dos trets que les empreses d’avui en dia han de tenir per aconseguir innovar en els seus models de negoci. És des de la suma de petits canvis, promoguts per la pròpia empresa, que s’aconsegueix promoure un canvi molt més gran. Difícilment les empreses tenen els recursos i el temps per realitzar canvis radicals en els seus models de negoci. Òbviament existeixen casos d’èxit de transformació disruptiva en les empreses, però no són comuns. Un és Netflix, que ha donat girs radicals al seu core business, passant de ser una empresa de correus, a una empresa de streaming per finalment esdevenir una productora de continguts. 
Tot i aquest darrer cas, com deia, no és habitual trobar èxits en l’aplicació de processos d’innovació disruptiva, de fet jo hi crec poc. Ser radicalment disruptiu implica qüestionar permanentment els processos, l’estructura organitzativa, la manera de fer i els productes. Requereix un model cultural que ens és aliè i molt llunyà. Però no per això hem de renunciar a la innovació.
Crec que és molt més factible, vista la realitat de moltes de empreses, desenvolupar processos d’innovació incremental per transformar les empreses. Una transformació que l’actual crisis sanitària ha posat de relleu que no es pot ajornar. És molt important, com en el cas de 3M, que aquesta innovació vingui promoguda a través dels empleats que són el vertader actiu de transformació de les empreses.
Aquests darrers dies també hem pogut veure elements que fan diferents les empreses més innovadores, com és la capacitat de compartir coneixements i experiències amb la competència. Apple i Google han sumat esforços per desenvolupar conjuntament un sistema que ha de permetre saber amb qui ha estat en contacte una persona que ha donat positiu de Covid-19. 
No és impossible, és una qüestió d’actitud. A casa nostra hem vist com empreses com els bancs, el comerç d’alimentació o la mateixa administració han promogut petits canvis, amb importants millores per seguir donant servei. Ara cal consolidar els canvis i la voluntat de fer-los.