El circ va ser inventat fa més de 2.000 anys pels grecs, encara que alguns historiadors i antropòlegs el remunten a la cultura mesopotàmica, el nom circ va ser posat pels grecs, per tant, anomenant tot tipus de representacions en aquest format que apuntaven directament a una diversió popular i per a tota la família ja des d’aleshores, amb el que podem considerar el circ com un model de negoci “tradicional”.
El 1984 dos amics canadencs certament transgressors quant al paradigma convencional d’emprenedors a l’ús: Guy Laliberté i Gilles Sainte Croix van constituir al Quebec el Cirque du Soleil, un concepte innovador d’espai escènic amb un nou enfocament teatral basat en els personatges i on els animals no s’utilitzaven en l’espectacle, factors que van consolidar el Cirque du Soleil com el circ contemporani (cirque nouveau) un concepte innovador que els va ajudar a obtenir el primer finançament de les autoritats canadenques per engegar el projecte (desconec exactament quina quantitat de finançament van aixecar, però suficient com per materialitzar el que ara coneixem).
Els dos socis, Guy i Gilles, van ampliar el negoci exponencialment durant els primers anys en què finalment Guy va adquirir les accions del seu soci assolint el 95% de la participació. El 2008 Guy Laliberté va vendre el 20% de les seves accions a Istithmar World Capital (una companyia de capital risc amb seu a Dubai) i a Nakheel (Real Estate Company també amb seu a Dubai) per 600 milions de dòlars.
Actualment el Cirque du Soleil ocupa més de 4.000 empleats en més de 40 països, amb un total de 22 espectacles exposats a 250 ciutats dels cinc continents i amb ingressos anuals de més de 700 milions d’euros. Guy Laliberté, segons Forbes, posseeix avui una fortuna personal de 1.800 milions de dòlars.
Des de la perspectiva de la innovació actualment hi ha dos tipus de països: els països emergents, que competeixen sobre la base dels costos de producció, i els països emergits, dins del grup de països tecnològicament líders, que competeixen per les innovacions tecnològiques. En ambdós grups, la capacitat d’innovació sempre serà decisiva com a element creatiu de valor afegit, en qualsevol sector, tecnològic o tradicional com el circ per posar un paradigma, capaç d’innovar, creant barreres a l’entrada de tercers, ja sigui per desenvolupament tecnològics coberts per registres i patents, o en el cas del Cirque du Soleil per la qualificació i experiència dels equips que desenvolupen aquestes innovacions. Si es compleix el model d’innovació disruptiva, quasi sempre s’obtindrà finançament per poder materialitzar-se de la mateixa manera que Guy i Gilles van obtenir el seu finançament del govern canadenc el 1984.
La genialitat de l’innovador és saber destacar-se de la resta amb la seva aportació diferenciada, tant si és un sector purament tecnològic com si és en un sector tradicional com el circ, la societat en general i les institucions en particular estan esperant aquesta aportació qualificada i les family offices (gestors de liquiditat de famílies adinerades de tot el món) que abans invertien l’excés de liquiditat en el sector immobiliari, actualment tenen els seus diners relativament ociosos en comparació amb la frenètica activitat de rendibilitat abans generada, de manera que també estan interessats a invertir en projectes que puguin generar rendibilitats actuals, i avui en dia, aquestes rendibilitats només es troben en projectes que generin valor afegit i siguin difícils de replicar per tercers, i això es troba gairebé exclusivament en projectes d’innovació ja siguin tecnològics o tradicionals.