Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Martín Blanco

Martín Blanco

Artista Visual

 

 

Inquisició 2.0




Fa temps em van ensenyar a la universitat que l’art era una eina que havia de servir com a disparador per despertar consciències i generar discursos que creessin un cert debat sobre les coses. I això és el que he estat intentant fer amb la meva pròpia obra des d’aquesta època. Al cap i a la fi, som la conseqüència de les nostres influències, en aquest cas, intel·lectuals. Em van ensenyar que l’art formava part d’un grup gairebé –amb especial èmfasi en el concepte de gairebé– inimputable, ja que la ficció en tota creació és un reflex de la societat i (gairebé) mai pot constituir un delicte.
Però els temps canvien, per descomptat, i ara, tot el que escapa al reglat per aquesta línia intangible del que és políticament correcte i imposat per no se sap ben bé qui, és digne i mereixedor del més absolut dels escarnis. Ja ho veiem des de fa temps amb escultures que fan al·lusió a Franco i altres obres retirades d’ARCO, la fira de Madrid.
I l’última víctima, almenys dins del món de l’art, ha estat la pel·lícula Allò que el vent s’endugué, que ha estat retirada del catàleg d’HBO per racista. La pregunta és simple: com pot ser que passin aquestes coses? La resposta, també: perquè ens estem tornant cada dia més imbècils.
Cada dia que passa, perdem una mica més d’aquesta capacitat d’anàlisi per entendre que una obra de ficció és només això, encara que en la seva època hagi pogut ser el reflex d’una determinada manera de pensar o fer. Però és que unes certes coses van succeir i és millor saber per què per entendre-les, que negar-les perquè ningú s’ofengui. I si no em creieu, la prova fefaent d’aquesta pèrdua de capacitat d’anàlisi és la manera com ens comuniquem. Ja ningú utilitza la ironia o el sarcasme en un missatge de Whatsapp sense agregar una icona de riure, no sigui que no s’entengui.
Però el pitjor és que aquesta correcció política sense sentit ja transcendeix les obres de ficció. Ara la víctima és la mateixa història. I encara que pateixin les escultures (que continuen sent art) ho fan a conseqüència de representar personatges com Cristòfol Colom que, en aquests últims dies, ha estat víctima de diversos atacs i moltes escultures han estat derrocades.
El més graciós és que tot això va ocórrer als Estats Units, que no són precisament un país que es caracteritzi per tenir un ampli coneixement de la història general, més enllà del que els concerneix a ells. Vaja, que no saben situar on queda Itàlia en un mapa, molt menys em temo que sàpiguen qui era Colom o –pitjor, fins i tot– per quina raó estarien enderrocant la seva escultura. Encara que, bé, estem parlant de la mateixa gent que fa manifestacions en contra de l’ús de la mascareta quan són el país que més morts té per Covid-19. Si no veuen el que tenen davant dels seus propis nassos, imaginin-se alguna cosa que forma part de la història que ni coneixen. Esperem que això no se’ns contagiï també. Encara que vist el que hi ha...

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte