Inspiració?

D’on venen les idees? Més d’una vegada he tingut aquesta conversa amb amics artistes, i la realitat és que mai arribem a posar-nos d’acord, la qual cosa no solament és gratificant, sinó que pot ser edificant. Al cap i a la fi, si tots penséssim el mateix, seria avorrit. No som màquines, afortunadament. Som éssers humans amb sentiments, emocions i inquietuds, i tota aquesta mescla pot ser el brou de cultiu perfecte per a les idees.
Molta gent les associa a la inspiració, com si fossin una cosa etèria que ens arriba a través d’algun canal directe amb el cosmos. Personalment, cada dia dono més veracitat a la frase de Picasso, que més o menys diu: “Si la inspiració arriba, millor que em trobi treballant.” Em resulta molt difícil suposar que les idees o la inspiració són intangibles. Crec que són conseqüència de la pura dinàmica de treball. Perquè el cervell és un òrgan que funciona gairebé com un múscul. Com més l’exercites, més creix. I si et passes el dia pensant i intentant connectar una cosa d’aquí amb una altra d’allà, dia rere dia, les idees acabaran arribant. I són com l’estil, la suma dels llibres que llegim, de la música que escoltem, de les pel·lícules o sèries que mirem, etcètera. En definitiva, del que consumim i fem part del nostre ésser.
Potser aquesta manera de pensar no sigui tan romàntica, però per al meu gust és la que més s’ajusta a la realitat. Perquè al final, només es tracta de posar-se a treballar. Com esmentàvem en l’article anterior, és, ni més ni menys, l’acció que complementa la passió la que la fa tangible. Perquè és molt bonic i sona molt bé tirar-nos al sofà a esperar que la inspiració ens posseeixi, però la realitat és que si no anem per feina, no vindrà cap musa a sodomitzar-nos.
I com diu l’escriptor Charles Bukowski, un referent per a mi en molts aspectes, “si has de crear, crearàs treballant setze hores per dia en una mina de carbó o crearàs en una habitació amb tres nens mentre estàs desocupat, crearàs encara que et falti part de la teva ment i del teu cos, crearàs cec, mutilat, boig, crearàs amb un gat grimpant per la teva esquena mentre la ciutat sencera tremola en terratrèmols, bombardejos, inundacions i foc”.
Així que ja saps, si vols fer alguna cosa, posa’t a treballar. Agafa els guants, el llapis, el teclat, l’instrument, el que sigui, però comença. Com diu l’eslògan de Nike, “només fes-ho”.
I per si de cas, deixa la porta oberta  i així, quan arribi la musa inspiradora, no necessitaràs aixecar-te per obrir-l’hi. No sigui cas que et distreguis amb qualsevol cosa pel camí i l’amor de la teva vida passi de llarg.