Una de les eines essencials per construir una societat andorrana més sòlida, cohesionada i respectuosa amb la diversitat és fomentar la integració de les persones nouvingudes al país. Cal doncs acompanyar aquestes persones en els seus inicis a Andorra –com ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres si estiguéssim a la seva situació–, perquè la seva integració i participació en la comunitat es faci de la manera més natural i ràpida possible. Parlo d’oferir-los acompanyament en els serveis bàsics i més burocràtics, però també en l’aprenentatge de la llengua, en el coneixement dels seus drets i deures com a ciutadans o en formació sobre la història, institucions i trets essencials d’Andorra. 
Des de Demòcrates sempre hem defensat la importància d’aquest procés d’integració, i ja fa temps que tenim un full de ruta marcat, el qual ha derivat recentment en un punt determinant, com és el Programa d’acollida per a persones nouvingudes, presentat per la secretària d’Estat Mariona Cadena la setmana passada, que respon a l’obligació que emana de la Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació. Aquest programa ja està llest per començar-se a aplicar.
Però, abans d’arribar fins a aquest programa, ja s’han fet molts passos, discrets però efectius, per afavorir la integració social de totes les persones que arriben al nostre país. 
Un bon exemple és la vinculació de la renovació dels permisos de residència i treball amb l’assoliment del coneixement de català, que es fixa en la Llei de la llengua pròpia i oficial aprovada l’abril de l’any passat. Més enllà de l’obligació legal, cal posar en valor també la feina que es fa des de la xarxa de Centres de formació al llarg de la vida i, molt especialment, des dels Centres de català. Tots duen a terme una feina essencial dia rere dia, perquè no només ensenyen la llengua, també difonen les tradicions, la cultura i els valors d’Andorra, per exemple amb visites, activitats i trobades que afavoreixen la convivència i el coneixement mutu. 
Tampoc em vull oblidar el Programa de voluntaris per la llengua, una iniciativa exemplar que uneix persones que volen practicar el català amb voluntaris que els hi dediquen el seu temps. És sense dubte una mostra clara d’acció integradora i de participació ciutadana. 
Més enllà de les accions de caire nacional, els comuns també fan una molt bona feina en aquest procés compartit d’integració. Agafant una acció en concret, la de la celebració de la Setmana de la Diversitat Cultural, la qual, a iniciativa de les associacions i amb el suport constant dels diferents equips comunals, va ja per la 15a edició.
Unes associacions que, per cert, vam poder saludar tots als diferents estands de la Fira d’Andorra la Vella de finals d’octubre, en un espai especial dedicat a elles, en senyal de reconeixement a la seva tasca constant i silenciosa.
Definitivament, acompanyar i assessorar les persones nouvingudes a Andorra en l’inici del seu nou projecte vital i/o laboral és una responsabilitat que tenim com a país, per afavorir la seva integració real i quotidiana en la nostra comunitat. Estem parlant d’una feina que només es pot fer si tots hi creiem col·lectivament i és el que s’ha fet, el que s’està fent i el que cal continuar fent. I més tenint en compte els beneficis i enriquiment que ens aporta com a societat, en termes d’arrelament, cohesió i inclusió.
 Una societat que acull i integra és una societat que estima el seu país i se sent orgullosa de la seva identitat.