El Comú d’Encamp ha tancat els comptes del 2025 amb un superàvit considerable i un estat patrimonial òptim, però aquests indicadors no reverteixen en més benestar de la població.
S’han sobrepassat de molt els ingressos previstos per impostos directes i indirectes, a més de la recaptació per taxes, preus públics o sancions i els ingressos patrimonials, i també s’ha incrementat tot això respecte del 2024, però la majoria que el governa no es planteja en cap cas reduir –o simplement mantenir– el preu dels abonaments al Complex Esportiu per a la gent gran, per exemple, o bonificar l’impost de transmissions patrimonials (ITP) a les persones que comprin un pis per destinar-lo al mercat de lloguer a un preu raonable. Encara menys, incentivar els propietaris a posar els habitatges a preus assequibles mitjançant desgravacions de l’impost de rendiments arrendataris, i gravar de manera contundent les rendes que sobrepassin aquests preus.
És interessant i alhora decebedor fer l’exercici de llegir el programa electoral del 2023 i comprovar que feia referència a propostes d’impuls de l’accés a l’habitatge com uns indicadors de preus per zones, projectes públics o publicoprivats per a la construcció d’habitatge digne a preus assequibles, i ajuts complementaris dels del Govern. Potser aquest darrer és l’únic punt en què han fet veure que treballaven, perquè es va aprovar una ordinació d’ajuts i mesures per afavorir l’accés a un habitatge digne (val a dir que a instàncies de l’oposició, perquè no s’executava la partida pressupostària prevista), però s’ha demostrat que era insuficient i fins ara només s’ha atorgat un ajut. Quan, al Consell de Comú del desembre passat, vam demanar des del grup de l’oposició pel balanç de les mesures aplicades en matèria d’habitatge, el cònsol menor ens va respondre fent referència als projectes del Govern, com l’únic edifici de pisos socials a Encamp, que és l’antic Hotel Hermus, amb només 20 pisos que s’han pogut atorgar, mentre que els aspirants a llogaters que complien els requisits per accedir-hi eren més del doble.
És indignant que UP-DA s’ompli la boca del superàvit del Comú i els ingressos obtinguts el 2025 per taxes, impostos i cànons sense fer res per resoldre la situació de les persones i les famílies que l’any que ve no podran prorrogar el contracte de lloguer o, si tenen la sort que els el renovin, serà amb un augment de preu considerable. 
Les propostes socialdemòcrates consisteixen a establir un índex de preus de referència, aplicar polítiques fiscals per regular els preus de manera que tendeixin a aquest índex amb els coeficients de correcció que escaiguin, fer un registre de la propietat públic i transparent perquè l’impost als pisos buits sigui obligatori i efectiu, entre altres coses, i aplicar mesures perquè les noves promocions tinguin un percentatge del 15% dels habitatges a preus assequibles. 
Si no les volen valorar, almenys que escoltin la gent jove i els especialistes en aquesta matèria. Dimecres passat el Consell General dels Joves aprovava una proposició de llei per limitar els preus de l’habitatge. La degana del Col·legi d’Arquitectes d’Andorra defensava fa uns dies, en una entrevista en aquest mitjà, que les taxes i els impostos sobre l’habitatge fossin finalistes, de manera que es destinessin els ingressos dels comuns a finançar una part de pisos a preus raonables en les promocions de construcció, i així no se segreguessin els llogaters amb baix nivell adquisitiu dels de classe benestant, que ara mateix són els únics que es poden permetre viure en habitatges d’obra nova.
Només hi ha una explicació per a la passivitat de la dreta que ens governa. Els seus programes electorals són de cara a la galeria, per no perdre els votants de classe mitjana i treballadora, però en realitat només defensen el seu interès particular.