Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de RAreny

Rossend Areny

Mestre i exconseller lauredià

 

 

Intransigència negacionista




De situacions grotesques, tots n’hem viscut. Algunes ens deixen sorpresos, d’altres perplexos i sovint ens fan reflexionar, almenys durant una estona. En el meu cas, sorpresa i perplexitat em duen a reflexionar de manera compartida en forma d’article d’opinió.
Ens trobàvem, el meu fill i jo, davant de la portalada de la seva escola, esperant que la directora l’obrís per deixar-nos passar. Érem ja uns quants pares i mares que ens demanàvem si acabaria nevant, com anunciava l’home del temps. Entre comentaris humorístics i resignació davant dels capricis meteorològics, uns desitjàvem l’arribada de la neu, els altres l’esperaven, però a dalt, a les muntanyes. Amb aquest bon rotllo, i conscient que era més interessant parlar del temps que feia que del temps que passa, res presagiava el que anava a succeir. 
Arriba un altre pare de l’escola que, amb pas ferm i decidit, s’apropa a la portalada, interessant-se per unes notes informatives que hi ha penjades. Feta la lectura, se’ns col·loca al davant, sense tenir massa en compte que la resta ja hi érem des de feia estona. Tant se val. Acabarem entrant tots i, si mal no ho recordo, ell va cap a una altra zona del recinte escolar.
A ningú sembla molestar-li l’actitud d’aquest pare. A mi tampoc. El que sí que em molesta és que porta la mascareta a la barbeta i es posa massa a prop d’on som el Jan i jo. Recordo que vaig pensar que si mai esternudava, ens faria passar per la dutxa per segona vegada. Sense dir-li absolutament res, perquè tots som ja grans i sabem el que fem, agafo la mà del meu fill i ens enretirem un metre per deixar una distància prudent. Sense més. Sorpresa i perplexitat arriben quan el pare en qüestió s’adona de la meva acció i reacciona mirant-me amb mala cara i avançant-se de nou cap on érem nosaltres, no sé si com a acte nerviós o de provocació. És llavors quan li comento, amb tot el respecte, amb tota l’empatia i amb tota l’educació possibles que no porta ben posada la mascareta i que està massa a prop nostre. Ell em contesta que soc un paranoic i un maleducat. Bé, ell utilitza el plural, referint-se segurament als membres d’aquella estranya espècie que intentem fer les coses bé, en la qual m’incloc, òbviament. Li recordo la mesura de dur la mascareta també en zona urbana i assevera que es tracta d’una exageració i que se n’està fent un gra massa. S’obre la portalada i aquí no ha passat res, tothom cap a dins i a esperar per veure si acaba nevant o no.
I jo em demano com poden negacionistes, antivacuna, anticribratges i antisistemes, que per cert, trobo que s’assemblen molt als primers, veient les declaracions que fan en les seves manifestacions, com poden –deia– seguir negant l’evidència. Com poden els primers seguir negant que alguna cosa greu està passant? Els segons, seguir dient que aquesta vacuna no serveix per a res? No cal ser ni científic, ni estadista, ni gaudir de les arts endevinatòries per adonar-nos que, sense part de la població vacunada, amb les dades actuals, estaríem vivint un autèntic drama. Només hem de comparar les dades de l’inici de la pandèmia, les d’incidència i defuncions, amb les actuals. No són aspectes discutibles, no són opinables, són dades objectives. A més, globalment, els especialistes asseguren que els hospitalitzats d’aquesta onada són persones que, malgrat les dues dosis, pateixen altres afeccions que els complica, i molt, la situació. Però són també persones no vacunades. 
Tampoc ajuden, en la legitimitat del discurs d’aquest sector de la població, declaracions de persones públiques com ara la consellera general no adscrita, que assegura als periodistes, i per sorpresa de molts, que la gestió de la pandèmia no era del tot dolenta fins a la instauració del passi sanitari perquè ara es privarà alguns poder anar a bars i restaurants. Argument molt pueril, al meu entendre, mal exposat i mal verbalitzat venint d’una persona que s’erigeix com la detentora de la veritat absoluta. Ells tenen la raó i la resta som uns paranoics.
En fi. Per cert, una part important dels seus seguidors, aquells que pretenien no vacunar-se en nom de la llibertat, han acabat posant-se la primera dosi. Sembla que han privilegiat la llibertat d’anar a sopar a fora a la llibertat com a valor. La solidaritat i el respecte sí són per a mi els valors principals en aquest moment. Respecte cap a totes les maneres de pensar però també cap a les mesures que ens han d’ajudar a tots plegats a minimitzar els efectes de la pandèmia. 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic