Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Joan Carles Arpín

Joan Carles Arpín

Geògraf

 

 

Intrusos a la ciutat (I)




Són temps convulsos a les ciutats. Si no es parla del problema de l’accés a l’habitatge es fa de la mobilitat, si no és d’aquests dos també ho podem fer de la turistificació i la seva pressió sobre les poblacions locals. I és que cada vegada som més convivint en espais reduïts, i des de sempre la fricció genera espurnes, qüestió de física aplicada.

Com que són temes massa amplis i amb massa implicacions, és difícil tractar-los de forma conjunta i sistèmica, tot i que de vegades és l’única forma d’arribar a entendre’ls en totes les seves dimensions, però no hi ha espai per a tant en aquesta columna ni tampoc és aquesta la meva ambició.

La ciutat és un complex ecosistema urbà on tot s’interrelaciona. Aquest metabolisme urbà mostra cada vegada amb més insistència una sèrie de patologies preocupants que incideixen de forma generalitzada sobre els seus hostes, que som nosaltres, les persones. No som els únics, però sí els referents en aquests sistemes on predominen els elements artificials.

Les ciutats són organitzacions molt complexes, sense comparació possible amb altres estructures existents, amb una àmplia influència sobre grans espais gràcies a les noves tecnologies i a les xarxes de transport.

Així doncs, en aquest cas ens cenyirem a un dels aspectes que ha determinat la morfologia urbana moderna en gran mesura, i també altres aspectes com les dinàmiques quotidianes que ens afecten en major o menor grau a tots, la mobilitat urbana. Una especialitat que ja es podria dir ciència, de les grans implicacions que comporta sobre nosaltres i la seva complexitat d’anàlisi, i de la qual tothom opina i diu la seva, si tots portem un entrenador de futbol a dins nostre, ara també ha de conviure amb un tècnic en mobilitat.

Fent una mirada històrica, un dels moments en què es va transformar per sempre la morfologia i l’estructura jeràrquica i de poder de la ciutat va ser amb la irrupció de l’automòbil. Comparada amb la mil·lenària història de les ciutats, aquesta arribada és relativament recent. Va ser a principis del segle XX quan el fordisme va canviar per sempre la fesomia urbana, primer als EUA i després a la resta del món.

L’automòbil va representar un dels símbols més potents del progrés. Tot i les primeres resistències ciutadanes a causa de la seva perillositat, l’estratègia de culpar les víctimes va tenir un resultat molt eficaç. Des de Bridget Briscol fins al dia d’avui la llista és extensa. El terme despectiu jaywalker es va institucionalitzar per marcar aquells que deliberadament es llençaven a les rodes del futur. Evidentment, l’atropellament als carrers de Londres de la senyora Briscol va ser tancat amb la resolució de mort accidental.

Fa aproximadament un segle, els vianants caminaven lliurement per les ciutats sense normes, sense semàfors i sense passos de zebra. Però quan van aparèixer els primers vehicles de motor, van començar a sorgir els problemes entre vianants i automòbils. En aparèixer aquests vehicles, els vianants ja no podien creuar lliurement els carrers de la ciutat, havien de parar-se a la calçada, anar en grup i creuar ràpidament perquè els talls dels automòbils fossin el més curts possible. Va ser en aquest moment quan van néixer els passos de vianants. Aquesta novetat va causar una reacció molt irritant en els vianants, ja que no podien creuar els carrers lliurement per on ells desitjaven, sinó per on unes franges blanques pintades a terra marcaven. Després arribarien altres mesures per facilitar una “convivència” pacífica, com deixar-los en herència un espai exclusiu en molts casos exigu, les voreres. El procés va acabar en una convivència amb guanyadors i perdedors.

Tornem al present, les noves formes de mobilitat personal urbana i elèctrica, més eficients i adequades a l’escala de les ciutats, estant fent parlar. Un altre conflicte a la vista. I en lloc de mirar la lluna mirem el dit. En lloc de materialitzar oportunitats discutim privilegis. Però no dels que els haurien de perdre.

Com que el tema dona per a molt, després del que seria una introducció, caldrà una concreció del que passa amb aquestes noves formes de mobilitat al nostre país, que ja han deixat frases per al record. Així que pròximament més i millor, que tot bé rodat.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic