Inundacions a Encamp

El final de l’any 1937 portava la desolació a Andorra i sobretot a Encamp on dinou cases així com l’Hotel Oros desapareixien engolides per una inundació violenta. La carretera havia desaparegut així com la línia telegràfica i estarien incomunicats durant tres dies. 
El 8 de novembre de 1937, el diari francès L’Express, a través del seu enviat especial J. Rouzaud, descrivia la tragèdia que vivia Andorra. Profundament afectat pel que veia, el periodista parlava de l’Hotel Oros i del seu propietari: “A la porta del Cafè Mas, avui tancat, ens adonem del desastre. Aquest Cafè es trobava davant del magnífic Hotel Oros, renovat i ampliat durant aquests últims anys. Entre el Cafè i l’Hotel hi havia una gran plaça. L’hotel ha estat emportat com si fos palla sense que hi quedi cap traça (…). Mentre contemplava aquestes runes llastimoses amb el cor encongit, el Sr. Pepito Mas, successor del seu recordat pare en la direcció del desaparegut hotel, es dirigeix cap a mi i sense una paraula m’estreny llargament la mà. El seu semblant deixa veure una tristor profunda. Vull saber què ha passat, i li demano com ha succeït aquest desastre. (…) La inundació s’ha produït cap a les 16 hores. En l’espai de 25 minuts ja no quedava res d’aquest costat”. Se’n recorden vostès de la terrassa de ciment armat situada al segon pis de l’hotel que era de 7 metres d’amplada i llarga de 36? No n’ha quedat res. La cuina de ferro d’un pes de 1.860 quilos que, segons sembla, s’hauria d’haver fet malbé al fons de l’aigua ha estat emportada com una fulla de paper”.
Concepció Font va tenir l’encert d’agafar una capsa de ferro en forma de llibre que contenia documents de la família, desada en un amagatall de la xemeneia de la cuina de l’hotel. Només va tenir temps de travessar el carrer per anar cap al Cafè Oros, quan van veure com l’aiguat s’emportava l’hotel i les cases adjacents on es van perdre també mobles, vestits, diners i bestiar. Curiosament, de l’hotel Oros es va poder recuperar els cremalls de la cuina que es van trobar, a la vora del riu, a Santa Coloma. Sortosament, al tenir lloc la inundació durant el dia, no es va haver de lamentar cap pèrdua humana però les destrosses eren enormes. 
Les reparacions van endegar-se ràpidament: Fhasa s’encarregava de reparar la carretera des de Canillo fins a Sant Julià i el Consell General de Canillo a la frontera francesa. Segons el diari l’Express, les autoritats andorranes van adreçar a Albert Lebrun, president de la República Francesa i al delegat permanent un telegrama demanant ajuda, resposta que no es va fer esperar amb l’enviament del director de gabinet del Ministeri de Treballs públics per avaluar les necessitats del poble andorrà i ajudar-los en el que calgués.
L’enviat especial de L’Express se’n va tornar cap a França on va haver de fer parada a Soldeu en caure la nit. No hi havia electricitat i van sopar a la llum de les espelmes.