Invasió de saxos, cultura al carrer

Si existís el Premi a la Bona Idea Cultural de l’Any, l’hi haurien de donar a Efrem Roca, a l’Associació de Saxofonistes d’Andorra i Sax 3+1. Haurien de desfilar per una catifa vermella tipus Hollywood a la plaça del Poble i rebre l’aplaudiment de les multituds. ¿Per què? Per treure la cultura al carrer, per acostar la música en el seu sentit més lúdic a tothom. Per inventar (i gestar durant molts anys, sense defallir) un festival per a professionals del saxo –per això masterclasses, un concurs internacional, workshops–, però també per al públic més entès i per al no tant amb concerts espectacle. Un festival que també ha estat per als nens –espectacles infantils– i per als turistes que passejaven pels carrers comercials i es van trobar amb el primer Concurs internacional Walking Street Music. Turistes i gent d’aquí –potser la coincidència amb vacances escolars de Pasqua no ha ajudat–, entesos i profans, adults i nens i sobretot, carrer i “entrada lliure”, una paraula que es repeteix en el programa.

La música és molt present en les programacions culturals a Andorra, però poques vegades surt al carrer com en les edicions del Saxfest. Ho ha fet anteriorment, en dos estius del JamboStreet Music, al barri antic d’Andorra la Vella, però és un fet bastant curiós i insòlit aquí dalt. (Em pregunto si encara és vigent la prohibició legal de tocar al carrer que, fa molts anys, fins i tot va provocar la detenció d’una culta família letona a l’avinguda Meritxell. Potser ja no.)

El SaxFest és un bon invent que pren una estructura i una organització típics de molts festivals que volen acostar la cultura a tothom, que creuen en el seu paper terapèutic, convençuts que cultura és diversió, és plaer, és espectacle. Aviat, a mitjans del mes que ve, arribarà a Reus una nova edició del Trapezi, un dels festivals més consolidats, dedicat als espectacles de circ al carrer (perdó per la repetició, podem anar posant Street si voleu). Cada any, en veure’l, no puc evitar sentir un atac de nostàlgia del Festival internacional de pallasses (alguna també saxofonista en una cercavila de carrer entre les botigues de l’avinguda Meritxell), que ara (del 3 al 5 de juny) ha estat integrat al festival del Circ Cric al Montseny, ja que Tortell Poltrona en va ser un dels ideòlegs i fundadors amb Pepa Plana.

Carrer, molt carrer, un lloc on he tingut la mala sort de no trobar-me amb Ricardo Darín. Hauria estat un bàlsam per refer-me després de veure la foto de l’Arseni Sugranyes cada dimarts al BonDia.