Invasió marsupial

Obro fil. No és Twitter, però el tema pot tenir continuïtat. Com aquelles cartes als lectors de La Vanguardia sobre un suposat ocell gegant que sobrevolava Barcelona, la col·locació del paper higiènic o els mitjons. Els de rombes, que dels altres i d’algunes peces de roba ja n’ha escrit en aquest espai l’admirat Txema Díaz-Torrent. Ara el que m’ocupa i em preocupa és aquesta invasió de gent amb unes parques que es diuen Napapijri.

N’hi ha a tot arreu i si s’ajuntessin tots els seus posseïdors farien la volta al país. És l’uniforme oficial dels Jocs Olímpics d’hivern de l’asfalt. Està tenint el mateix impacte que la jaqueta groga de Zara. Fins i tot a Andorra ja se la coneix com la parca de la vaga, si és que s’arriba a fer, perquè la porten alguns dirigents sindicals. Serveix per no passar fred al Cercle Polar Àrtic o a Andorra la Vella, però el més important és la butxaca o borsa marsupial. És el millor mètode per acabar amb les bosses de plàstic perquè hi cap tota la compra del mes i serveix també per incubar un osset. Els Napapijris són a cada carrer, en tombar la cantonada, a la feina, al supermercat, al clípol i a la sopa. I vols fugir, però aquella bandera de Noruega que hi ha al pit sempre és més ràpida.

Hi ha clubs esportius juvenils que no han hagut de comprar xandalls perquè tots els jugadors portaven la mateixa parca vermella. És una plaga i des de fa dies m’ha entrat l’angoixosa sensació d’haver estat en coma social durant mesos, sense haver-me adonat que un nou moviment s’estava forjant al meu país, sense haver advertit el que passava al meu voltant. Però no: els moviments ara triguen a muntar-se el mateix que tarda un influencer a Instagram a sortir amb un producte nou i el temps que inverteix a arribar-te la tramesa exprés d’Amazon. Perquè ja se sap que un sac de patates infectat amb varicel·la pot convertir-se en la peça de roba més cobejada si se la posen quatre famosets com Borja Thyssen, cònsol emèrit de la república Napapijri d’Escaldes-Engordany.

És possible que una esquadrilla de drons deixés caure anoracs sobre cases d’influencers com si llancés sacs d’ajuda humanitària. Per això tornes un dia caminant a casa i et creues amb un exèrcit uniformat que sembla haver estar esperant un senyal per armar-se i prendre els carrers amb un cop d’Estat tèxtil. Vestit amb aquesta parca t’has de sentit un caçador de balenes o un Thor andorrà.

Alguns ja estan començant a desconfiar. Tanta bandera noruega al tòrax no pot passar desapercebuda. La moda s’està convertint en por a una invasió odinista, a una turba de víkings disposats a trencar el nostre estimat estil de vida pirinenc. Saquejos, boles de foc, ballestes, catapultes, i caps de porc enforquillats en pals perquè no totes les invasions tenen la salvatge espontaneïtat de Jennifer Lawrence a la cerimònia dels Oscars, amb una copa de vi a la mà i vestida de Dior, i no de Napapijri, que ja té el seu territori a Andorra. Me’n vaig a comprar-ne una per anar de conjunt amb les 27 persones amb les quals m’he creuat aquest matí.