Fa temps que penso que no ens estem mirant bé el debat de la diversificació econòmica. En sentim a parlar a tot arreu, és difícil que no aparegui en un debat al Consell General, o en molts dels actes promoguts pels agents econòmics. És un tema sobre el qual tothom té una opinió formada, i m’atreviria a dir que sense massa dades que recolzin qualsevol posicionament, i en el que tothom sembla tenir la recepta o solució. Parcs tecnològics, incentius fiscals, projectes icònics, ajudes a l’emprenedoria o fer més àgil l’Administració són només algunes de les solucions que sentim any darrera any.

Però resulta que els parcs tecnològics s’han d’omplir d’empreses i treballadors, just en el mateix moment que ens qüestionem si al país hi cap més gent. És difícil oferir més incentius fiscals, quan tenim una de les fiscalitats més competitives. Cada vegada que sorgeix un projecte icònic, que podria esdevenir una palanca per a la captació de talent i d’empreses innovadores, ràpidament apareixen els detractors amb un munt d’arguments del perquè el projecte no ens convé. Grifols i Teknon en serien bons exemples. Qualsevol programa d’ajuda a l’emprenedoria és àmpliament fiscalitzat per l’oposició  sota la perspectiva que s’estan regalant els diners. I fer més àgil l’Administració implica invertir en tecnologia, i molt, i tampoc estem disposats a fer-ho.

Sens dubte, no ens ho mirem bé. Acabem valorant les diferents propostes en funció de si ens agraden o no, o més aviat si ens convenen individualment. Un nou sector d’activitat no neix com un bolet al mig del bosc. Cal invertir-hi. I d’això no en parlem. Quants diners hem invertit perquè Andorra esdevingui un pol d’atracció d’empreses del sector sanitari? Quants diners hem invertit perquè Andorra sigui un referent a Europa en educació universitària? Quants diners hem invertit per esdevenir un centre de referència per la producció de llargmetratges? Ja us ho dic jo, poc. I si no estem disposats a invertir-hi, difícilment tindrem resultats.

Només hi ha una excepció, l’esport. És innegable que avui en dia l’esport ha esdevingut un motor econòmic per al nostre país. Només cal veure tota l’activitat sorgida entorn el ciclisme. Molts professionals de primer nivell han fixat la seva residència a Andorra. Tenim empreses pioneres en el món de la bicicleta que tenen la seva seu al nostre país. Han aparegut empreses especialitzades de mecànics i especialistes del món de la bicicleta per donar cobertura a les necessitats dels professionals i aficionats. I bona part del comerç dedicat a la bicicleta ha sabut transformar-se per aprofitar les possibilitats d’aquest nou sector, oferint nous serveis com per exemple el lloguer de bicicletes. I no ens ha tremolat el pols quan ha estat moment d’invertir en esdeveniments de primer nivell, com el recent Campionat del Món de BTT, que sens dubte contribueixen a reforçar la imatge d’Andorra com un dels centres mundials de la bicicleta. 

Ens hem qüestionat el retorn d’aquestes inversions? No, senzillament perquè ens agrada, i perquè en el nostre imaginari tenim la percepció que aquest sector sí que funciona. Estaria bé que el Govern es dediqués a calcular quina és la contribució de totes les activitats relacionades amb el món de la bicicleta al PIB.

Segurament ens costa recordar d’on venim, i la situació que tenia el nostre país l’any 2011. És llavors, quan sortint d’una de les crisis més importants que hem viscut, que comencem a parlar de la necessitat de diversificar la nostra economia. I mirat amb perspectiva, hem avançat molt. Tenim un sector relacionat amb el món de l’esport àmpliament consolidat, que seguirà creixent perquè s’ha estructurat un vertader ecosistema. S’ha desenvolupat un sector de la salut, amb prestadors mèdics vinguts de fora d’Andorra. I tenim més de 200 empreses emergents, i més que en seguiran arribant, que serveixen per captar més talent i que a poc a poc aniran donant els seus resultats. Ah si, i m’oblidava dels creadors de continguts als quals acabem valorant en funció de si ens agrada el que fan o no, i no ens acabem de creure que darrere molts d’ells hi ha veritables empreses de producció. 

I tot això ha succeït sense invertir-hi massa, o no, però seguirem sense parlar-ne.