Inversions qüestionables

És evident que les infraestructures, al cap d’un temps, necessiten ser renovades, ja sigui perquè no compleixen amb els nous usos que la societat actual demana, perquè necessiten millores de conservació o, simplement, perquè cal embellir-les. Andorra és un país que sovint, per no dir sempre, té obres en un punt o altre de la seva geografia, tot i què això no vol dir pas que aquestes intervencions responguin a una necessitat coherent. Algunes semblen capritx del governant de torn, que pretén deixar petja del seu pas per les institucions sense tenir prou en compte la viabilitat del projecte, el seu interès nacional (o parroquial) o les conseqüències de tirar-lo endavant. I no ens oblidem que aquests projectes es paguen amb diner públic, quelcom que hauria de fer reflexionar molt a qui governa abans de fer qualsevol pas.

De projectes d’interès dubtós en podríem citar uns quants, però avui m’agradaria parlar del cas que m’ha portat a escriure aquestes ratlles: la remodelació dels eixos comercials de Meritxell i Carlemany a les parròquies d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Podem estar més o menys d’acord amb la necessitat de remodelar ambdues vies si donem per bo allò que comentàvem, que de vegades cal adaptar les infraestructures als usos que en fa la societat i que apostar per l’embelliment és quelcom positiu. Enfocat d’aquesta manera, doncs, la remodelació d’ambdues avingudes pot semblar acceptablement coherent.

Més que el fons, d’aquests projectes el que se’n pot criticar és la forma. Ambdues remodelacions acabaran representant, conjuntament, força més de 10 milions d’euros per a la tresoreria de les parròquies afectades, una quantitat elevadíssima que es destina a un sol i únic projecte. És en aquest aspecte que cal qüestionar la coherència dels governants. Una remodelació d’aquestes característiques era només necessària per a aquestes dues vies? Fins a quin punt aquesta inversió multimilionària no és un greuge discriminatori cap a altres espais comercials o residencials d’Andorra la Vella i d’Esclades-Engordany?

Meritxell i Carlemany ja són, avui en dia, dos pols d’atracció de bona part dels milers de visitants del país. Per tant, cal preguntar-se quina utilitat tenen els més de 10 milions d’euros invertits. Són merament destinats a una operació d’estètica? Serviran per guanyar més visitants? I si és així, en detriment d’altres espais comercials d’Andorra? Més enllà dels perjudicis de les obres, els comerciants d’ambdues avingudes deuen veure el projecte amb bons ulls; però, i la resta de comerciants d’Andorra i d’Escaldes? Què hi diuen els comerciants de Prada Ramon? I els de l’avinguda Príncep Benlloch?

I què hi diuen els botiguers del país que veuran com els lloguers de locals comercials a Carlemany i Meritxell pujaran encara més? Si avui ja és difícil mantenir un negoci en aquest eix, imagineu-vos després de la remodelació… Les grans multinacionals ja es deuen fregar les mans per seguir guanyant terreny a Andorra, per convertir el país en un aparador amb les mateixes botigues que trobem a Barcelona, a Madrid, o a qualsevol altra ciutat estandarditzada.

Potser hauria estat millor plantejar una reforma global però no integral, una remodelació que hagués deixat diners a les arques per destinar a altres indrets d’Andorra i d’Escaldes que potser també demanen un cert embelliment, com la mencionada avinguda Benlloch. Estaria bé que els diners no anessin sempre destinats a donar resposta als mateixos interessos –els del turisme de masses– i comencessin a respondre a les preocupacions dels ciutadans d’Andorra. Perquè els andorrans que es dediquen al comerç ho fan també en botigues menys lluminoses de carrers estrets i sobreviuen amb una facturació limitada. Potser ells també voldrien veure relluir més el seu negoci i no tenir la sensació que les grans marques instal·lades a Meritxell o a Carlemany s’enduen tota la inversió pública dels nostres comuns.