Inverteix

Ja s’acaba l’estiu i amb ell les vacances. Aquest moment de l’any en què si tenim estalvis ens en podem anar de viatge. Diuen que viatjar és una de les millors maneres de gastar els diners tot i que probablement la paraula més apropiada seria invertir. Invertir en experiències, en sensacions, en cultura. I és aquí on un es pot adonar de moltes coses. Cada país té normes i codis de comportament que li són propis i de vegades ni tan sols cal anar-se’n gaire lluny. Canviant de comunitat autònoma a Espanya, per exemple, obtenim els mateixos resultats. La veritat és que totes aquestes normes ens defineixen –o això creiem– i ens hi aferrem amb dents i ungles, moltes vegades per justificar-nos i pretendre que la gent ens ho perdoni tot amb l’excusa que “som així”.

I el que guanyes quan viatges és que aprens a entendre una cosa molt simple i que, si bé es pot veure quan et relaciones amb persones de diferents països, no és fins que deixes el teu entorn, la zona de confort que et defineix, que ho veus clar: no hi ha una sola veritat.

La teva veritat és simplement la teva manera de fer les coses i per caràcter transitiu, la del teu grup de pertinença o de la teva comunitat, amb una mica de sort. Llavors per què ens entestem a sentir-nos diferents? Perquè ens dona seguretat. Ens fa sentir superiors. Però és justament quan passem a l’altra banda de la finestreta que som vulnerables. Passem a ser els guiris, els que no compleixen amb el codi de vestimenta correcte o els que no esmorzen ous ferrats amb bacó. I és aquí on esperem que ens ajudin, que ens guiïn, que ens donin un cop de mà. Això ens hauria de servir per baixar del burro quan som a casa i veure que els que arriben de fora no sempre entenen –ni tenen perquè– els nostres costums i no per això aquesta condició els converteix en idiotes o en éssers inferiors. Perquè hi ha mil maneres de fer aquestes coses, gairebé tantes com persones hi ha al món, encara que seria més fàcil circumscriure a països o regions, que la xifra és molt més mal·leable. I com que no hi ha una sola veritat, la teva és tan insignificant com la de qualsevol altre. Així que, quan tinguis la temptació de jutjar els altres pel teu codi de comportament, pensa-t’ho dues vegades i relaxa’t. Que ningú va néixer amb les coses apreses i tots vam necessitar que els nostres pares ens ensenyessin. I tingues la mateixa paciència que pretens que tinguin amb tu i una mica d’humilitat per acceptar que potser i només potser, una manera diferent de la teva pot ser millor. Inverteix. Que no tot és gastar-se els calers en canyes.