Invertim en un futur per a tots

No sé si hi ha cap teoria econòmica que digui que la millor inversió és la que dona beneficis, sobretot a llarg termini. He de reconèixer que no soc gens entesa en inversions –ni m’interessa, la veritat– però vull parlar de la millor inversió que podem fer com a societat: dedicar temps i ganes i recursos i més recursos a dialogar i sobretot a escoltar els nostres infants i joves. És imprescindible que se sentin acollits, escoltats, que puguin expressar-se lliurement sobre el que els passa pel cap i pel cor i pel cos. S’han de gastar hores i hores, encara que siguem grans o ens ho sembli o els sembli a ells. Caldria cercar talent també per a això, i triar i formar i posar a disposició dels joves, persones que els escoltin, que no els jutgin i que els acompanyin. No podem abdicar d’acompanyar els nostres joves, no podem deixar d’aconsellar-los. No podem deixar de dir-los que assetjar no està bé i que cal aprendre a posar-se en la pell de l’altre. És urgent. Ja endevineu que escric aquestes ratlles tenint com a teló de fons el cas de les dues germanes de Sallent. No entraré ni què ni com s’ha d’explicar. El que està clar és que atenent el que diuen els psicòlegs experts del suïcidi se n’ha de parlar i s’ha de poder parlar també de les causes que poden provocar que un jove es vulgui suïcidar o que un infant de cinc anys digui que es vol morir. També diuen i repeteixen que la pandèmia i el confinament els ha deixat tocats i en alguns casos molt tocats. Cal formar en el respecte i l’acceptació de l’altre diferent, i això no és una ciència exacta, però és aquella inversió a la qual em referia al principi. No deixem passar l’oportunitat i invertim en un futur per a tots.