IPC, salaris i poder adquisitiu

Sense el suport dels grups de l’oposició, el Consell General va aprovar en la darrera sessió la Llei de mesures per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania després d’un debat on es va discutir més sobre la forma com s’ha tramitat el text, el poc, o gairebé nul, diàleg ni amb els agents socials ni amb les formacions polítiques i les mancances i propostes que no contenia que no pas sobre les mesures que sí preveia. 

De fet, el no dir absolutament res sobre les mesures que s’havien de votar va ser el principal retret dels grups de la majoria parlamentària als de l’oposició, a qui van acusar de no voler que la ciutadania guanyés poder adquisitiu. Ara bé, i malgrat que el joc polític és el que és i sovint convé passar de puntetes per segons quines coses o simplement no dir-ne segons quines altres, convindria ser una mica més rigorós perquè no és cert que amb les mesures, si més no amb algunes, la ciutadania guanyi poder adquisitiu.

L’obligatorietat d’augmentar en un 3,3%, l’IPC del 2021, aquells salaris inferiors al salari mitjà que no s’haguessin ja actualitzat amb la inflació a principis d’any de ben segur que és una mesura molt celebrada per les 24.500 persones que s’estima que se’n beneficiaran, però cal tenir present que si els sous pugen al mateix ritme que els preus no es guanya poder adquisitiu, sinó que com a molt es manté. També caldrà veure si la reducció de l’IGI a determinats productes o el retorn de part de l’impost d’hidrocarburs, mesura avançada amb anterioritat via reglament, acaba tenint alguna repercussió en el preu final que satisfà el consumidor.