(Ir)responsabilitat política

Un polític, qualsevol persona que estigui en política (en un partit o no, amb càrrec públic o no) té moltes responsabilitats. És evident que si s’és un representant d’un partit o un càrrec electe o membre d’un Comú o del Govern, aquestes responsabilitats s’incrementen.
Entre aquestes responsabilitats hi ha la de saber (pre)veure les conseqüències dels seus actes i decisions, i també de no fer-los o no prendre-les. Penso que tan important és prendre una decisió com no fer-ho. No actuar pot tenir tants o més impactes com actuar. I també és clau el moment en què s’adopta la decisió o s’actua o no. És igual d’important el dir i explicar la decisió com el temps escollit per fer-ho i comunicar-ho. És justament en aquest punt que penso que el cap de Govern no és gens responsable, o dit d’altra manera, és un irresponsable total, que no sap veure les conseqüències dels seus actes i inaccions, ni de les seves decisions ni del temps en què les adopta i ho comunica. 
Ja fa un any que es va començar a parlar de les pròximes eleccions generals, i ell, Espot, va advertir que li agradaria avançar-les per evitar que coincidissin el mateix any que les comunals. D’aquí que molts pensessin que seria aquest desembre quan se celebressin els comicis. I no només va fer aquest comentari, sinó que va començar a actuar com si estiguéssim ja en campanya (pre)electoral. I amb el que això comporta, ja no només de desgast i cansament de la persona política, sinó també a nivell general. I en un context de caiguda en picat de la participació política i electoral, comicis rere comicis, em sembla molt irresponsable haver-se tirat un any parlant d’avançar les eleccions i ara advertir que hi ha marge fins al 7 d’abril per dissoldre el Consell General. Perquè no només demostra la poca credibilitat de la persona i la formació, Xavier Espot i Demòcrates per Andorra en aquest cas, sinó que també fa perdre credibilitat a la política en general, i al nostre sistema democràtic en particular, ja força tocat sigui dit de passada. 
Tampoc és massa responsable començar a parlar d’eleccions i posposar fins que ha estat inevitable l’anunci d’optar a la reelecció, anar llançant globus sonda pel camí: que si m’ho estic pensant, que si ho diré per Meritxell, que si encara m’ho estic pensant, que si ho dic al debat d’orientació política o millor m’espero al congrés, a mitjans novembre.
Encara agreuja més la desafecció política quan es menysté una bona part de la població de la manera com ho fa aquest Govern i els grups que l’acompanyen en el viatge i es desincentiva qualsevol altra forma de participació política, repetint gairebé a diari que el Govern farà el que consideri pertinent sense ni escoltar ni interpretar la realitat del país. Tampoc ajuda que, en un país on la majoria de gent té por de perdre la feina, i fins i tot l’habitatge, per expressar les seves opinions polítiques públicament, des del Govern es trobi “significatiu” que la participació en una mobilització sigui inferior a la que s’esperava.
Entenc que, per recuperar la credibilitat de la política i implicar la ciutadania (que bona falta ens fa), siguem assenyats i pensem bé les nostres paraules abans de dir-les i les nostres accions abans de fer-les, preveient les possibles conseqüències. Cal que promovem i aplaudim totes les formes de participació, i anem més enllà de les eleccions i les enquestes en plataformes digitals (que per definició ja exclouen una part de la població, tant les eleccions com les enquestes digitals). Com a polítics hem de ser proactius en aquesta qüestió, perquè està en joc el sistema democràtic.