Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EAranda

Elena Aranda

Assessora literària

 

 

Irving, Brönte, i de nou, l’avortament




John Irving va situar l’acció de la seva novel·la Prínceps de Maine, reis de nova Anglaterra a aquell Estat perquè va ser el primer a il·legalitzar l’avortament als EUA, l’any 1840. Es tracta d’una història de dos personatges contraposats. D’una banda, el doctor WilburLarch, que a principis del segle XX practica avortaments i alhora dirigeix un orfenat. I de l’altra, Homer Wells, el seu orfe favorit, a qui el doctor prepara per ser el seu successor tot i que ell es declara contrari a les seves pràctiques.

L’escriptor va trigar catorze anys a veure la seva novel·la transformada en la pel·lícula Las normas de la casa de la sidra, per la qual va aconseguir l’Oscar al millor guió adaptat. A Mis líos con el cine, Irving explica tot el que va suposar el llarg procés d’adaptació. I tan interessant és la part que dedica a les qüestions creatives com la narració de la gènesi de l’argument del llibre, que constitueix un eloqüent al·legat contra les legislacions antiavortistes.

L’autor es remunta als temps colonials, quan l’avortament era legal als EUA, “fins i tot en l’època dels puritans. Malgrat com de proclius eren al càstig dels pares fundadors, profundament religiosos, l’avortament no concernia més que a la mateixa dona embarassada”. I afegeix com, “irònicament, els primers a soscavar el dret de la dona a l’avortament van ser els metges”. Durant la dècada del 1830, membres de l’Associació Mèdica Americana van denunciar que les llevadores guanyaven massa diners amb la pràctica d’avortaments, “uns diners que, segons l’opinió dels metges, s’haurien embutxacar ells”. I quan van aconseguir ser els únics legalment aptes per practicar aquesta intervenció, es van trobar “com d’aclaparadora que era la necessitat d’avortar”, llavors van pressionar perquè es declarés il·legal. La penalització va durar 127 anys.

Aquesta “ombrívola història” –en paraules d’Irving– és una mostra més de les decisions arbitràries, interessades i desconcertants que s’apliquen pertot arreu en matèria de legislació sobre l’avortament. Decisions totes elles que ignoren un principi general de base que és el dret a decidir. Això mateix ha recordat el director general de l’Oficina de les Nacions Unides a Ginebra, Michael Møller, en la seva primera visita al Principat aquesta setmana. I ens deixa la pilota de la despenalització de l’avortament al nostre camp: “És Andorra qui ha de prendre aquesta decisió, basada en els principis globals sobre els quals hem viscut des de fa gairebé 70 anys.”

El debat està obert i polaritzat, i com la Charlotte Brontë va escriure el 1847, “el convencionalisme no és moralitat. El fariseisme no és religió. Atacar una cosa no vol dir agredir l’altre”. Amb aquestes paraules s’obre la novel·la de John Irving. I amb aquestes paraules es tanca aquest escrit.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic