Isabella a la plaça
Deu fer quinze dies, a la secció Vist i no vist d’aquest diari es va publicar una fotografia de la plaça Benlloch, l’any 1960. Hi veiem dos cotxes: un Mercedes-Benz 170S, probablement amb matrícula alemanya –tot i que no es veu massa clarament a causa de la neu– i un Borgward Isabella amb matrícula andorrana. Tots dos mereixen la nostra atenció, si bé per motius diferents.
El Mercedes va ser un dels primers models de la marca, construït després de la Segona Guerra. Sense ser del tot nou, la plataforma W191 es distingia dels dos altres models de la marca, aquests fabricats a partir de l’any 1936: el 170V amb motor al davant («Vorn»), i el 170H amb motor al darrere («Heck»), semblant a l’Escarabat. A diferència del model de la VW, el motor de Mercedes era refrigerat per aigua. Sens dubte, va ser únic el fet de tenir dos models amb disposicions força diferents d’un mateix motor. A més, va ser dels pocs casos d’una pervivència de motors amb vàlvules laterals fins ben entrat el període de la postguerra, quan la majoria dels fabricants havien passat a les vàlvules a la culata i, fins i tot, als arbres de lleves superiors.
Pel que fa al Borgward, aquesta marca era tan sols una entre les quatre controlades per Carl Borgward al llarg dels anys 1950, conjuntament amb Hansa, Goliath i Lloyd. Entre aquests, la marca Borgward era reservada per la producció de vehicles més aviat luxosos, de certa categoria social, mentre les altres eren vehicles més populars o de transport. La marca va començar a desaparèixer l’any 1961 en circumstàncies sospitoses, i el seu fundador va morir l’any 1963. L’aspecte més interessant de la fotografia a la plaça Benlloch és que aquest vehicle concret –amb la seva carrosseria familiar de tipus Combi i la seva galeria corresponent– era visiblement emprat no com a vehicle particular sinó com a taxi. És, així, un símbol d’aquella Andorra en què no tots els seus habitants disposaven d’un o més cotxes propis, sinó que se solia dependre d’aquests serveis de transport col·lectiu per pujar o baixar de Barcelona i viatjar cap a altres destinacions.
Ens trobem, així, amb dos vehicles alemanys de certa categoria. Tots dos representaven en certa manera el vehicle alemany de qualitat dels anys 1950, però a través de circumstàncies força diferents. L’un, amb la seva matrícula estrangera i la bandera d’un club automobilístic d’ultra-Rin, devia ser el transport personal d’un particular fent la ruta turística cap al sud, mentre que l’altre era l’eina professional d’un propietari orgullós del seu vehicle i satisfet de la seva compra, però qui a la vegada tenia molt present que el vehicle havia de treballar per guanyar-se el pa. Dos destins del tot diferents, aparcats ensems a la plaça d’Andorra.