El referèndum d’Islàndia d’aquest cap de setmana, on el 52% dels votants ha dit no a la reobertura de les negociacions amb Brussel·les de cara a una hipotètica adhesió del país a o la Unió Europea, converses que porten més d’una dècada aturades per cert, ha reactivat l’activitat dels contraris a l’acord d’associació d’Andorra amb la UE, després d’un estiu més aviat tranquil·let, i tant trols com els que sí, i és d’agraïr com a mínim, donen la cara han tornat a fer bullir la xarxa.
Malauradament, i com és tristament habitual, ho han fet pel boc gros, amb mentides i veritats a mitges, evitant qualsevol debat argumentat amb aquells qui han gosat opinar diferent, i, en el cas concret dels covards que s’amaguen en l’anonimat, recorrent a l’insult a les primeres de canvi.
I és que, més enllà de retreure al Govern que mentre uns demanaran l’opinió sobre un text ja negociat i tancat l’executiu islandès demana a la ciutadania si el mandata o no per negociar, la resta d’afirmacions juguen a la confusió i a intentar fer veure que el ‘no’ dels islandesos ha de ser un bon exemple perquè els andorrans diguin també ‘no’.
El problema, que amaguen tota aquesta colla de trols, és que la situació d’Islàndia i d’Andorra no és ni de bon tros la mateixa. I és que tot i no voler esdevenir un estat membre, opció per cert que Andorra no s’ha plantejat mai, Islàndia, igual que abans del referèndum, seguirà formant part de l’espai Schengen i, conjuntament amb Noruega i Liechtenstein, integrant l’Espai Econòmic Europeu amb accés al mercat únic, l’objectiu que busca Andorra amb el seu acord d’associació. És a dir, i malgrat hi hagi qui es negui a veure-ho, els ciutadans islandesos no han dit ‘no’ a allò que ja tenen, i vol també el Govern per a Andorra, sinó que han rebutjar anar encara més enllà.
