Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de OVilella

Oriol Vilella

Músic

 

 

Ja fa 20 anys




La setmana passada, concretament el dia 13 de Febrer, va fer 20 anys de la mort de Carles Sabater, el líder del grup de Pop-Rock català Sau. 20 anys d’aquella notícia que va colpir una generació.

Carles Sabater era molt mediàtic; era també actor de teatre, actor de musicals i apareixia tot sovint a la televisió, conegut per tothom que mirava TV3 i les seves mítiques sèries, recordeu que fa 20 anys no hi havia Netflix, tothom veia TV3; fa vint anys les teles eren quadrades i tenien cul, i la gent veia pel·lícules en DVD, el més divertit d’internet, si en tenies, era el Chat IRC i les cerques es feien a través del cercador AltaVista. Una altra era, vaja.

Va morir fa vint anys i amb ell ho va fer el fenomen del rock català, aquest gènere que va aparèixer els darrers anys de la dècada dels vuitanta al país veí, i que va aglutinar tota una colla de seguidors, segurament tots aquells àvids de música en català i que no havien connectat amb la Nova Cançó catalana, possiblement perquè era la música que escoltaven els seus pares i sonava a antiga, tot i la gran qualitat dels cantautors i grups que formaven el moviment de finals dels seixanta i principis dels setanta.

Amb la mort del dictador, l’ús del català es va veure afavorit i els nascuts als setanta necessitàvem nou material musical en la nostra llengua; Sopa de Cabra, dissolts el 2002 per la malaltia i posterior mort prematura del guitarrista Joan Cardona, Ninyin, amb qui vam tenir el privilegi de compartir escenari tocant amb els Hysteriofunk. El gran Ninyin, que aquella nit de l’1 de desembre del 1996, en la qual vam fer de teloners dels Sopa de Cabra es va atrevir a acompanyar-nos, cantant una versió de Deep Purple que aleshores dúiem al repertori. Sangtraït, els empordanesos que feien una mena de heavy i que també es van desbandar l’any 2002.

Sau desapareixeria inevitablement després de la mort del Carles Sabater, amb qui també vam compartir escenari, en la seva gira del 1994, la gira i el disc es deien Junts de nou, per primer cop, ja que venien d’un període de separació; jo aleshores tocava amb una banda anomenada Drac, amb Helen Carrie, els germans Cartes i Jacob Díaz. Crec que vam tocar a la carpa del Parnal, a Escaldes, i estava com un ou, plena de gom a gom. Que toquéssim abans dels Sau va ser un regal que ens va fer el bon amic Carles Matute, road manager de la banda per aquella època i íntim amic de Carles Sabater. Havíem coincidit alguna altra vegada, sempre amb Carles Matute com a vincle, i a l’altre Carles, el Sabater, se’l veia una persona tranquil·la, prudent. Un bon tio, si se’m permet.

Sigui com sigui, van marcar una època, i d’aquells grups que van bastir el rock català dels noranta només queden Els Pets, defensant el seu estil britànic, i els Lax‘n’ Busto, amb el seu periple amb els cantants d’ençà que va marxar Pemi Fortuny, acaben de treure un disc.

Molts altres grups van aparèixer a l’estela d’aquests, però m’atreveixo a dir que el rock català va ser ferit de mort el 13 de febrer del 1999.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic