Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Ja fa 25 anys!




Aquest darrer divendres, 2 de febrer, es van complir 25 anys d’ençà que el Consell General va aprovar en sessió plenària i per unanimitat la Constitució, que el poble andorrà va referendar amb un 74,2%, un mes i mig més tard, el 14 de març del 1993.

Ningú pot negar que la Constitució va suposar un punt i a part per a la vida legal, social, institucional i internacional del nostre país. S’han escrit moltes pàgines sobre aquest fet històric i ben segur que se n’escriuran moltes més. El cert és que va ser un revulsiu per al país, i avui, amb la perspectiva d’un quart de segle de vida constitucional, s’ha de reconèixer, almenys des del meu punt de vista, el gran esperit de consens i de sentit d’Estat que va imperar entre els consellers i conselleres generals, polítics i actors de l’època que hi van contribuir.

Dit això, és ben sabut que l’esmentat esperit de consens i de comprensió política assolits i visualitzats el 2 de febrer del 1993 no van ser espontanis, ni de bon tros. Van ser fruit de la generositat política i del diàleg que cadascun dels actors hi van anar posant al llarg dels mesos de negociació i de redacció de la Carta Magna.

De fet, sembla que la representativitat territorial prevista va iniciar un desacord profund amb l’esborrany de text constitucional que s’havia pactat el 19 de desembre del 1992. Es veu que als ulls d’una majoria de parròquies, llevat de les parròquies centrals i d’una part d’Encamp, el sistema electoral previst feia perillar la representativitat històrica de les parròquies petites dins del Consell General. No entraré a valorar-ho, ja que la majoria d’actors que ho van viure ho podran explicar molt millor que una servidora, però sí que em permeto de felicitar-los a tots per haver sabut trobar i plasmar dins del text una via de consens satisfactòria per al conjunt del país.

El resultat és que la meitat dels consellers, catorze, s’elegeixen seguint el sistema de llista proporcional de tot el territori, mentre que l’altra meitat s’elegeix per majoria simple per parròquia, a saber, dos consellers per parròquia. És un sistema innovador unicameral amb la meitat de consellers procedents de censos electorals diferents. I això per preservar, d’una banda, la pervivència política i institucional de les parròquies, sigui quina sigui la seva població i, d’altra banda, la introducció de la representativitat a nivell nacional. Personalment, penso que aquest sistema assenyala un reconeixement a les parròquies, que es reivindiquen anteriors a l’Estat, en tant que elements de cohesió històrica del país.

Val a dir que el Principat va bastir el seu text constitucional, fent-hi encabir el llegat i la tradició històrics i institucionals del país i posant-hi els fonaments d’un Estat modern, tal com es recull a l’article 1-1. “Andorra és un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social” o a l’article 52 “El Consell General es compon d’un mínim de vint-i-vuit i d’un màxim de quaranta-dos consellers generals, la meitat dels quals s’elegeixen a raó d’un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l’altra meitat s’elegeix per circumscripció nacional”.

Feliç aniversari!

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte