Ja ha passat la diada de Sant Jordi: un any més

Com cada any, la diada de Sant Jordi va tenir lloc la setmana passada. I, també com cada any, va portar el seu moviment comercial.

No me’n puc queixar massa, ja que a mi em van escollir l’última novel·la d’en Màrius Serra, La novel·la de Sant Jordi. No us n’explicaré la trama en aquestes línies, però us animaré a llegir-ho, sobretot si us agraden les novel·les policíaques i/o l’estil literari molt precís i exacte del Serra. El que sí que us podré dir és que tracta del món editorial català, i del muntatge comercial que és la diada. Dic que és, i no en què s’ha convertit, perquè la intencionalitat de promoure la venda de llibres hi era des del seu primer moment, cap a l’any 1926. Seria una mica el mateix, com si les productores de joguines haguessin inventat la figura del Papa Noel o, si més no, la seva reencarnació actual.

Però, encara que sigui així, és una raó per plantar-se contra una manifestació que, al cap a la fi, promou la cultura escrita? Alguna cosa positiva sempre en quedarà, oi? Celebrant el meu caràcter més aviat orc, us he de dir que no n’estic convençut. Us en donaré dos motius.

El primer és des d’un punt de vista de qualitat. En els seus orígens, la festa havia de promoure la venda de llibres. Sens dubte, l’ús d’una flor tan alegre com la rosa haurà aconseguit en part el seu objectiu, si més no si ens fixem en aquella part del públic que, d’una altra manera, mai hauria trobat el camí cap a la llibreria. Sempre és millor vendre algun llibre que cap. En això, estem d’acord. Però allà on discreparé és sobre la selecció de les obres. Avui en dia, els editors i les llibreries saben que aquest dia és la seva ocasió econòmica de l’any. O l’encerten, o els resultats financers ho patiran. De la mateixa manera, els autors coneixen la importància de treure el seu llibre per Sant Jordi. Què, de la resta de l’any? En un entorn en què els recursos són més aviat escassos, haver de concentrar tants esforços econòmics i personals en un sol dia implica gairebé haver de deixar de banda la resta de l’any. Implica, també, que molts treballs que en un altre context podrien tenir la seva sortida perdran tota opció en la lluita aferrissada per aparèixer entre les novetats de Sant Jordi.

Hi ha un segon punt que no m’agrada, que és el sexisme implícit en aquesta celebració comercial. El trobo al mateix nivell que els cotxets per als nens i les nines per a les nenes a l’època de Nadal. Quina és l’última vegada que el lector ha vist a algú regalar una rosa a un home per Sant Jordi? Inversament, perquè s’han de regalar llibres sobretot als homes, i menys a les dones? Què, hom suposa que elles no saben llegir? Justament, diria que avui en dia la quantitat de lectores és àmpliament superior a la dels lectors. Quina incoherència! M’indigno.