Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

 Ja ha passat un any

Ja ha passat un any

Autor: Roser Rodríguez


Penso que el que és natural és néixer i morir, però quan a un ésser estimat li arriba l’hora, sigui com sigui, semblem no estar preparats, com si fos una cosa que mai pogués passar, com si fos aliè a la nostra condició d’humans. Cert dia passa i llavors pensem per què no vam gaudir d’aquesta persona, per què no vam aprendre d’ella, per què. Moltes preguntes, però la resposta és molt clara: viu amb plena consciència cada segon, gaudeix cada pas de la vida i accepta tot el que passi amb alegria i bon caràcter.

El 2 de juliol passat ja va fer un any, Florenci Capella, que vas marxar de les nostres vides, sense poder dir-te un adéu. Com vola el temps, i sembla que va ser ahir que trucava al timbre i obria la teva dona, la Domi. Arribava i et veia assegut a la teva butaca favorita veient la televisió. Reies, parlàvem i em deies que no alcés tant la veu, que et deixaria sord. Les teves paraules i els teus consells estaven plens de saviesa, i el teu sisè sentit mai et fallava.

M’has deixat un bonic record del que en vida va ser la nostra amistat, ja que vas ser per a mi un gran amic i veí. La teva mort ens va fer sentir un gran dolor perquè eres una persona única i especial. Per això no ens queda dubte que ets al cel descansant en pau i tenint cura de la teva dona, que estimaves, i els teus fills, néts, germà i amics, que vas deixar aquí.

Ja diuen que el temps tot ho cura i arriba la resignació, però que sàpigues que amb la teva dona, la Domi, que veig cada dia, parlem, riem, plorem i et nomenem, perquè encara et segueix tenint present, tots els segons, minuts i hores del dia. El que sí que és cert, i he de dir-ho, és que li sembla que en el moment que te’n vas anar li van robar uns anys per estar amb tu, encara que jo sé que això no és veritat. Perquè des del moment que us vaig conèixer éreu un matrimoni envejable per a molts. I li dic que tots som en aquest món el temps que hi hem de ser, ni més ni menys, però sembla que quan algú que s’estima, com la Domi a tu i tu a ella, se’n va queden moltes coses per dir que mai es van dir, moltes coses per fer que mai es van fer. El cas és que el buit que li vas deixar és immens, Florenci.

Sàpigues que ella ara sap una cosa que en aquell moment no comprenia, i que li ha costat un llarg any entendre després de la teva partida. Encara que ja no siguis amb ella físicament, et té en esperit, perquè gràcies a tu, per ser-hi, està aconseguint coses que semblava que no podria fer sense la teva presència. Sap molt bé, i moltes vegades li ho dic, que ara ets el seu àngel de la guarda, que hi ets en tot moment per ajudar-la i, encara que ningú vulgui creure-ho, és com ella ho sent.

Domi, tens la sort de tenir a prop teu els teus fills, les teves nores, per donar-te ànims i, no cal dir-ho, els teus néts. Són els teus éssers estimats, són les veritables joies que cal valorar, perquè els amics veritables sempre estaran al teu costat, facis el que facis. Els teus fills et somriuran i t’animaran, t’escoltaran, et donaran una paraula d’ànim i sempre tindran el seu cor obert per rebre’t. Demostra’ls sempre quant els vols i que ets aquí, esforçant-te al màxim perquè no s’adonin de com de malament ho has passat i com plores encara moltes vegades, tota sola perquè ningú et vegi, per no ferir-los, perquè penses que ells tenen la seva família i tu no vols preocupar-los.

Jo et dic de tot cor que sempre has de confiar en ells. Com a fills no et defraudaran mai amb la seva actitud. Tots hem de refer la nostra vida, sigui ara o més tard. De vegades hi ha opinions diferents i algú no hi està d’acord perquè és massa aviat, per exemple, però veritablement l’única cosa que has de pensar és que cadascú ha de viure la seva pròpia vida, els teus fills, els teus amics i tu mateixa.

És molt difícil resignar-se a la mort d’una persona a qui vam voler en vida. El que fem a mesura que van passant els dies, els anys, és aprendre a viure amb la seva absència, però sempre la tindrem al nostre cor.

Vam plorar perquè te’n vas anar. Però amb afecte i enyorança et recordem com si encara fossis al nostre costat, perquè segueixes viu als nostres cors.

Espero, amic Florenci, que aquesta carta la llegeixis assegut en un núvol de cotó envoltat dels teus amics celestials. T’ho desitja la teva amiga i veïna, que sempre et tindrà al cor. Per sempre i per sempre.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic