Hem sentit parlar a DA, durant els dos anys de legislatura, del dany reputacional al país. Un concepte que sembla que només es dona quan l’acció suposada que provoca aquest dany reputacional no té vinculació amb el projecte demòcrata. La setmana passada coneixíem la notícia de l’admissió a tràmit per part del Tribunal de Corts d’una querella contra la persona de l’actual ministre de Finances, acusat d’apropiació indeguda i blanqueig de capitals.
Una notícia que, a banda del ressò en els mitjans de comunicació del país, va suposar que en parlessin també mitjans estrangers. Així, la notícia va ser recollida per l’Agència Catalana de Notícies, els canals de televisió 8TV, Cuatro i La Sexta; La Vanguardia, VilaWeb, Catalunya Express, Crónica Global, El Triangle, Ok Diario i Directe.Cat. Però pel que sembla, que aquests mitjans parlin de l’admissió a tràmit d’una querella criminal contra el número dos del Govern no representa una mala imatge per al país, ni per a la institució del Govern, ni per als andorrans.
Això és el que defensa el Govern de DA, que vol fer creure als ciutadans que és normal que s’admeti a tràmit una querella, i que el dia que entri als jutjats el ministre de Finances per defensar-se de les acusacions de blanqueig això no serà un dany a la reputació del país. Senyors de DA, això no és una trivialitat, no és un fet insignificant; això, el que realment és, és un fet inadmissible, clar i ras.
Malauradament és una taca més que s’afegeix al descrèdit en què aquest Govern està fent caure la imatge del país mantenint el ministre que ja va haver de donar explicacions per l’afer dels papers de Panamà i pel llibre publicat sobre el seu passat professional, i que ara culmina amb una querella a tràmit contra la seva persona. Tothom té dret a defensar la seva innocència, però el que està clar és que la línia entre la persona i el càrrec és tan fina que s’ha traspassat, ja que els suposats fets no es van produir quan el ministre ocupava el càrrec. Cap dels mitjans abans esmentats hauria donat cobertura a la notícia si existís aquesta diferència; per tant, voler fer creure que aquesta situació no té un impacte a la imatge del país, senzillament, és un insult.
Assistim a una lamentable situació de doble moral per part de DA. D’una banda, la que va aplicar el 2014 el mateix Govern quan va cessar els directors de la Policia perquè al capdavant no hi podien continuar persones que estaven citades a declarar com a inculpats; i de l’altra, la que vol fer creure avui dia quan diu que no passa res perquè un ministre hagi de seure a la banqueta dels acusats. Si els directors no podien continuar, el ministre tampoc; perquè estarem d’acord que aquesta no és la imatge que volem transmetre al món ni als organismes que lluiten contra fets com aquells contra els quals el ministre s’haurà de defensar.