Jam session

Posar excuses no m’agrada, encara que sigui l’esport nacional, però ho faré, perquè les porto com una creu en el meu viacrucis. No surto de nit, no vaig a veure tants concerts com m’agradaria, no participo en la majoria de les activitats que es programen el cap de setmana. No faig d’espectador dels actes culturals que es fan a Andorra. ¿I quina és l’excusa? L’excusa és que arribo a casa fet un cromo després de moltes hores treballant, i si un dia puc arribar d’hora vull estar amb els meus fills i la meva muller. Tot sovint dic als meus amics que tinc ganes que els meus fills vagin a la universitat per recuperar, juntament amb la meva dona, la nostra vida social. Ep, que ara en fem, però no tanta com ens agradaria. Hi ha èpoques en què els únics concerts als quals vaig són aquells en què toco jo.

Per obligar-me a sortir i poder anar a esdeveniments que m’interessen, els he de convertir en part de la feina, o si més no posar-los a l’agenda i tractar-los com a tal. D’aquesta manera darrerament he pogut assistir a l’assaig d’uns amics, a una jam session, encara que fos a fer acte de presència, i al concurs de cançó d’autor de La Fada Ignorant.

M’agradaria compartir amb els que llegiu aquestes línies un d’aquests esdeveniments al qual he pogut feliçment assistir aquests darrers dies; es tracta de la jam session que un dimecres cada quinze dies es farà al nou local de música en viu de la capital, el HardBreak. La munten uns músics del país amb inquietud i amb tota la il·lusió del món. Cal que, primer els músics i després els amants de la música, hi assistim ja que és una iniciativa bona, que s’ha provat altres vegades a Andorra i no sempre, pràcticament mai, ha funcionat; només hi ha el precedent exitós de la Borda Callissa del Mas de Ribafeta als anys noranta i la jam que cada primer dijous de mes organitzem des de l’Espai de Música Moderna a La Fada Ignorant, on els alumnes de l’escola poden posar en pràctica davant del públic els avenços que fan amb les classes.

Per als no avesats en l’argot musical, us puc fer cinc cèntims del que vol dir jam session, perquè moltes vegades pensem que tothom sap de tot i no és així. Una jam session és una trobada de músics on, amb un guió previ o sense, cadascú improvisa amb el seu instrument. Hi ha jam sessions de qualsevol estil, però les més habituals, pel tipus de plantejament de les peces, acostumen a ser les de jazz i blues; aleshores els músics pugen a l’escenari i a partir d’un tema conegut comencen a improvisar: música en essència, màgia pura.

Si voleu veure els músics del país d’una manera autèntica, sense filtres i gaudint com mai, els heu de veure en una jam session. L’altre dia el músic convidat era el Manel Soriano i, la poca estona que vaig poder ser-hi, va brillar. Crec que els impulsors d’aquest esdeveniment es mereixen un reconeixement per la valentia que demostren i crec que se’ls ha de donar suport.