Janus: començament i final

Espero que hagin pogut veure l’exposició Work in progress… de Sam Bosque a la Galeria Art al 7, un primer tast del projecte  Crossing doors/Behind the windows, que es presentarà aquest 2021 i que va ser creat, en part, durant el confinament de la primavera passada.
La contemplació d’aquestes obres em va suggerir un seguit de reflexions entorn la situació que estem vivint més enllà de la voluntat de l’artista, la qual, a través de les mans i dels rostres, de les finestres i les portes, explora els espais de frontera entre el món interior i l’exterior. Unes portes com a pas o frontera que s’obren i on l’individu es transforma i fins i tot es transfigura.
La figura de les portes em va recordar al déu romà Janus, que era representat com un déu que tenia dos cares mirant cap a banda i banda del seu perfil. Janus era el déu de les portes, el déu dels començaments i dels finals, motiu pel qual li va ser consagrat el primer mes de l’any,  que del llatí ianuarius va passar a gener al català.
Aquest any que comença ha de ser el principi del final dels populismes, dels autoritarismes i dels feixismes, que segueixen estan aquí i que amenacen les nostres societats i les nostres democràcies; de la pandèmia del SARS-CoV-2; de la violència contra les dones; de l’ordre i l’ortodòxia neoliberal, del productivisme i del creixement econòmic en expansió constant, incompatible amb el futur de la Terra i de la nostra espècie.
Aquest any ha de ser el de l’inici i començament de noves polítiques per fer front al canvi climàtic i les seves adverses conseqüències; de la transició ecològica que connecti les exigències de l’emergència climàtica amb la diversitat d’exigències democràtiques per acabar amb les desigualtats i les injustícies socials, el New Deal verd. Un any on es posin les bases per al gir cap a una economia del bé comú que es regeixi pels valors com la responsabilitat, la transparència, l’honestedat, l’equitat, la solidaritat, la cooperació, la confiança i el respecte als drets humans. Amb un major control polític de l’economia, de la major responsabilitat pel benestar públic i de la millora en la redistribució de la riquesa. Posar els mecanismes legals i fiscals perquè les empreses apostin pels beneficis socials, laborals, mediambientals i ètics derivats de la seva activitat.
Un any, després de la reafirmació de l’Estat del benestar i del paper clau de les administracions públiques, malgrat les seves mancances, en la gestió de la crisi, per iniciar la seva transformació per liderar la recuperació econòmica i generar confiança per seguir legitimant les nostres institucions democràtiques, amb transparència i qualitat d’informació.
L’any del canvi en les relacions internacionals per al progrés i la globalització dels drets i de les llibertats de les persones; de la solució a la crisi humanitària dels refugiats, de la immigració il·legal i el tràfic de persones.
L’any en què assentem les bases per ocupar-nos del que és important: de la vida i de la seva cura i per ser capaços d’orientar la demanda i el desig de protecció, primordial en moments com els actuals, en una direcció solidària i igualitària, amb nosaltres i el nostre entorn. Com Janus, no deixem, però, de mirar a banda i banda: l’experiència de l’any que deixem ens ha de servir per passar de la reflexió a l’acció per a aquesta transformació.
Em direu que això no es fa en dos dies, que cal temps i períodes de transició, marcs legals que ho possibilitin, i en soc conscient, però són accions i debats que no es poden ajornar més, ni a Andorra ni enlloc.