#JesuisSamuel

Algú em va dir una vegada que el contrari de la llibertat no és la falta de llibertat, sinó la por. Hi estic d’acord. Després de cada nou atemptat que ens toca de prop, proclamem als quatre vents que no ens deixarem atemorir i fem bandera d’uns valors als quals no volem renunciar. #JesuisSamuelPaty o #Jesuisprof són algunes de les etiquetes que acompanyen els milers de missatges publicats a les xarxes socials en defensa de la llibertat d’expressió i com a homenatge al professor de civisme i ciències socials que divendres va morir decapitat a Conflans-Sainte-Honorine.
Han passat cinc anys llargs des de l’atemptat contra Charlie Hebdo. El malaurat Samuel Paty va decidir parlar de la llibertat d’expressió en una de les seves classes i precisament va mostrar unes vinyetes de Mahoma publicades en aquella revista satírica. Sembla que hauria demanat que els alumnes musulmans sortissin de l’aula, conscient que el contingut de les vinyetes ofendria les seves creences. Tant se val, perquè algú va considerar que l’ofensa s’havia produït en qualsevol cas. Potser el mateix fet de creure necessari que una part dels alumnes no participessin d’aquella activitat hauria d’haver provocat una reflexió i un debat previ en el marc de la mateixa assignatura que impartia el professor. O posterior. Però això ja no passarà.
La llibertat d’expressió és un dret humà fonamental. Cal tenir en compte que la paraula llibertat és polisèmica i això, en determinats moments, pot provocar confusions. És ben lícit que ens pensem que la llibertat equival a la plena capacitat de decisió. Aquest és, efectivament, un dels seus significats. Ara bé, en el marc dels ordenaments jurídics democràtics, i lluny d’aquell comportament que es dona de manera natural i espontània, la llibertat és fruit d’un complex pacte social que mira d’encaixar les legítimes aspiracions de tots i cadascun dels ciutadans en un marc comú de convivència.
És per això que la llibertat d’expressió té límits, i tant, però només allà on col·lideix amb altres drets i llibertats que són igual de fonamentals. No hauríem d’acceptar la imposició d’altres límits que l’únic que pretenen és constrènyer el pensament i la capacitat d’analitzar de manera crítica les múltiples realitats en les quals vivim.
Algú ha silenciat Samuel Paty de la manera més terrible, però avui són moltes les veus que s’alcen en nom seu. Defensem la llibertat d’expressió perquè no hi renunciarem, perquè hem de poder parlar de tot i, sobretot, perquè no és ni en les paraules del mestre ni en la mateixa llibertat d’expressió on hem de buscar la causa de la barbàrie. La barbàrie és barbàrie i prou. Sense explicacions. Sense pal·liatius. Tota la solidaritat amb la comunitat educativa i amb el conjunt del poble de França.