Avui parlaré de mi. Disculpin, no es tornarà a repetir. És que des de fa unes setmanes tinc un hater. Un, què hi farem, es veu que no dono per a més. Però per això mateix l’he de cuidar, l’he de mimar i l’he de regar. Tenim una relació fluida, quasi diria que ideal. Només ens tractem un cop a la setmana per tirar-nos els trastets al cap, i una vegada desfogats, adeu molt bones i fins a la pròxima. Però la cosa va endavant: de fet, ens falta poc per passar del vostè al tu, perquè fins ara on se vouvoyait, com fan els francesos. Se vouvoyer, ja que en parlem, és la cosa més sexi del món, no sé si s’ho han plantejat mai. Però torno al hater, que no suporta que digui ni mu de Pedro Sánchez. Li semblaria bé que parlés de Gaza i de l’Iran –per dir fàstics d’Israel i de Trump, és clar– però no entén per què parlo de Sánchez si estem a Andorra. Potser és per fer-li la punyeta, no ho sé. Doncs hi vaig pensar l’altre dia quan Sánchez va presentar aquesta eina àgrafa que es diu Hodio, per visibilitzar, perseguir i erradicar, diu, el discurs de l’odi a les xarxes. El meu hater personal, com aquells numeraris de l’Opus Dei que t’assignaven a principi de curs i que se t’enganxaven com una paparra, m’ha dedicat floretes sensacionals: m’ha dit feixista, falangista, sionista i genocida, que té moltes ganes de veure’m per dir-me “quatre coses” (!?), i que no mereixo cap respecte, cosa que probablement sigui certa. Consti que no li ho retrec, penso que va amb el sou i que de casa s’ha de sortir plorat. Però m’ha donat per pensar que la cosa funciona així: si opines el que mana l’ortodòxia woke sobre LGTBI, canvi climàtic, avortament, feminisme, racisme i altres -ismes per l’estil tens carta blanca per hodiar sense manies els fatxes, terraplanistes i matxirulos com un servidor. I que els savis de Sánchez que han dissenyat Hodio trobaran més odi en aquesta columna que no en les amables paraules del meu estimat hater, mon semblable, mon frère.
